manifiesto-comunista-catala-color-026
Ja que “la propietat privada del treballador sobre els mitjans de la seua activitat productiva és el corol·lari de la petita indústria agrària o manufacturera [és a dir: petita indústria i propietat familiar tendeixen a anar sempre junts]”, Marx observa que “aquest règim industrial de petits productors independents que treballen per a ells mateixos pressuposa la parcel·lació del sòl i la dispersió de la resta dels mitjans de producció”, però, arribat a determinat moment del seu desenvolupament, aquest règim genera la seua pròpia negació constituïda per l’apropiació capitalista, la qual “transforma els mitjans de producció individuals i dispersos en mitjans de producció socialment concentrats”, expropiant i proletaritzant els petits productors artesans i els petits agricultors. A continuació comença “l’expropiació d’una majoria de capitalistes per part d’una minoria”; aquesta nova expropiació “es realitza pel mecanisme de les lleis immanents de la producció capitalista que duen a la concentració dels capitals” [diner crida diner: qui té més recursos té més opcions per enriquir-se]. En correlació amb aquesta concentració, s’incrementen l’aplicació de la ciència a la tècnica i la transformació dels estris en mitjans tècnics sols apropiats per a la feina col·lectiva. Creixen aleshores la misèria i l’opressió, però també la resistència de la classe obrera, “que es disciplina progressivament, i és reunida i organitzada pel mateix mecanisme de producció capitalista.” Correspondrà precisament a aquest classe dur a terme el procés dialèctica amb la negació de la negació, és a dir amb l’expropiació dels expropiadors; així comença la “metamorfosi de la propietat capitalista en propietat social”, que restableix, en una forma nova, la propietat individual del treballador, “basada en els fites de la societat capitalista, en la cooperació i en la propietat comuna de tots els mitjans de producció, incloent-hi el sòl”.
Text d’Émile Brehier (les cites són de K. Marx)

ESQUEMA-RESUM:

Punt de partida: explotacions agràries i tallers artesans familiars de dimensions equivalents.

Primer estadi de concentració: diferenciació en la grandària de les diverses explotacions i dels diversos tallers manufacturers (per causes diverses: concentracions, innovacions productives que incrementen la competitivitat, existència de mesures de protecció de determinats productors, canvis en el clima, diferent demanda dels productes oferits…)

Segon estadi de concentració: absorció de les explotacions agràries i dels tallers manufacturers més petits (menys productives i rendibles) per part dels més productius i rendibles.

Tercer estadi de concentració: desenvolupament de tècniques i instal·lacions productives racionalitzades que es basen en el treball assalariat i resulten més rendibles que les indústries petites. En conseqüència: reducció d’aquestes darreres a un nombre mínim. Els antics propietaris es converteixen en assalariats del propietaris de les indústries resultants (èxode de la ciutat al camp, pèrdua de la independència dels individus, desintegració de la unitat familiar per vinculació d’aquesta a un sistema productiu en el qual cada individu és una peça isolada d’un engranatge de grans dimensions, etc.). Enriquiment progressiu dels propietaris del mitjans de producció, els qual, aprofitant la pèrdua d’independència econòmica dels treballadors els exigeixen el màxim possible canvi del mínim possible (utilització d’amenaces com l’atur, la deslocalització de l’empresa o el tancament de caixes, estimulació de la competència entre els treballadors a canvi de recompenses que sempre seran per a molt pocs però que exigiran l’autoexplotació de molts individus, etc.)

Quart estadi: presa de consciència del caràcter central de la força de treball en el nou sistema productiu i, per tant, del caràcter essencial de la classe treballadora (sense treball no hi ha producció).

Cinquè estadi: expropiació d’aquells que, en el transcurs del procés de concentració dels recursos, havien expropiat i reduït a la condició d’assalariats els qui, en un principi, eren propietaris.

Estadi final: propietat col·lectiva dels mitjans de producció (els treballadors tornen a ser propietaris), amb la consegüent optimització de la producció motivada pel fet que aquesta i el producte final ja no són alienes al treballador sinó que li pertanyen per complet.

powerpoint

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS D’ACUMULACIÓ DE LA PROPIETAT