11. PIAGET

 

En els humans, el desenvolupament de la intel•ligència presenta un seguit de fases que avancen jeràrquicament de més simples a més complexes ja que, en cada etapa, es genera un tipus d’esquema que, en comptes de ser substituït en l’etapa següent, s’integra al que es genera en aquesta nova fase, de manera que podem dir que l’evolució de la intel•ligència consisteix en una successió d’esquemes cognitius progressivament enriquits.

Cadascuna de les fases de desenvolupament és necessària i indefugible, i totes elles se succeeixen en sempre en el mateix ordre en tots els individus tot creant les condicions de possibilitat de la fase següent. Aquestes diverses etapes son les que a continuació es detallen.

ESTADI DELS REFLEXOS
(Des del naixement fins als dos o tres mesos d’edat)

a. El nen se serveix exclusivament de les seues conductes instintives.

b. Finalitat d’aquesta etapa: exploració de l’entorn.

ESTADI DE L’ORGANITZACIÓ DE LES PERCEPCIONS

1. ETAPA DE LES “REACCIONS CIRCULARS” PRIMÀRIES
(Entre el segon o tercer mes de vida i el cinquè o sisè.)

a. És característic d’aquesta etapa que el nen tendeixi a repetir les accions noves, renovant, d’aquesta manera, les seues experiències. (Quan s’esdevé una experiència plaent o fascinant per a l’infant, aquest tendeix a repetir-la.)

b. Finalitats d’aquesta etapa:

• Ampliació de les experiències (caiguda d’objectes, canvis de coloració, experiència de temperatures diferents, descobriment de nous objectes, etc.)

• Desenvolupament de la percepció espacial, necessària per poder arribar als objectes i agafar-los. (Aquest seria, de fet, el principal problema que el nadó cerca de resoldre en aquesta etapa.)

c. En aquesta etapa el nen no diferencia bé entre ell i el món que el circumda. El nen vi mesclat amb les coses i tendeix a captar-les com a perllongacions d’ell mateix (AUTISME).

2. ETAPA DE LES “REACCIONS CIRCULARS” SECUNDÀRIES
(Entre el cinquè o sisè mes de vida i l’any d’edat)

a. El nen repeteix les experiències, però ara amb la intenció, no de reviure-les, sinó de fer, expressament, que passin. L’Infant passa de ser un espectador més o menys passiu, a ser el director, l’agent d’allò que s’esdevé.

b. Finalitats d’aquesta etapa:

•El nen, que ha après que pot fer que les coses passin, aprèn a ser ell qui controli el seu entorn immediat.

• Desenvolupament dels anomenats “esquemes secundaris” (els primers esquemes i més elementals que l’individu desenvolupa):

– Adquisició de la noció d’objecte
– Adquisició de la noció de causa
– Adquisició del sentit del pas del temps

ESTADI SENSORIOMOTRIU
(Entre el primer i el segon anys d’edat)

a. El nen desenvolupa un raonament prelingüístic basat en el mecanisme d’assaig-error.
b. Finalitats d’aquesta etapa:

• Aprenentatge de la utilització d’instruments per assolir objectius predeterminats.

• Desenvolupament de la capacitat de combinació i organització de continguts mentals consistents en representacions mentals d’objectes i situacions concretes (capacitat per estructurar esquemes generals).

Al final d’aquest estadi el nen comença a adquirir la capacitat d’expressar-se lingüísticament, amb la qual cosa les possibilitats combinatòries es multipliquen, de manera que es passa a una nova etapa amb característiques molt diferents.

Val a dir que Piaget habitualment reserva el nom d’estadi sensoriomotriu a les tres darreres fases, reservant per a la darrera d’elles la denominació d’etapa de les “reaccions circulars terciàries”. En algunes ocasions Piaget inclou també l’etapa dels reflexos dintre de l’estadi sensoriomotriu (entès de la manera àmplia que acabem d’apuntar).

ESTADI PREOPERATORI

(Entre el segon i els setè anys d’edat)

a. En aquesta etapa, l’infant adquireix el llenguatge , mitjançant el qual assoleix les capacitats de:

• Mantenir intercanvis amb els altres i, d’aquesta manera, reconèixer-los, de forma que l’univers en què viu es transforma , tot deixant de ser una realitat autista per esdevenir un univers compartit per un conjunt d’individus singulars.

• Elaborar continguts mentals consistents en significats per a significants assimilats (que podem ser paraules o símbols d’un altre tipus, com ara onomatopeies).

Es passa d’aquesta manera d’un univers concret a un univers simbòlic.

b. De totes maneres, l’infant encara és incapaç de desenvolupar un pensament abstracte (operacions de raonament). El nen presenta tan sols un pensament intuïtiu, de base visual i de criteri espacial (aquestes seran les característiques essencials dels esquemes mentals d’aquesta edat).

c. Altres característiques d’aquest període:

• EGOCENTRISME: el nen és la mesura, el centre i la finalitat de totes les coses i de tots els esdeveniments.

• ANIMISME: les coses tenen voluntat (i actuen tot pensant en el nen).

• TELEOLOGISME: el “perquè” causal s’identifica amb un “perquè” final o intencional.

• ARTIFICIALISME: no existeix una veritable separció entre el món de la consciència humana i de less accions dels homes i el món natural.

d. Desenvolupament de les nocions d’IGUALTAT i DIFERÈNCIA.

ESTADI DE LES OPERACIONS CONCRETES
(Entre els set i els dotze anys d’edat)

a. Desenvolupament un pensament lògic (i no merament intuïtiu) però no encara abstracte, caracteritzat per la capacitat de desenvolupar operacions concretes de raonament lògic en base a elements igualment concrets i identificables pels sentits. Les operacions que el nen és capaç de realitzar en aquest estadi (i que constituirien, en conjunt, una nova forma d’estructurar la realitat i planificar sobre ella, és a dir, un nou tipus d’esquema) serien les següents:

• CLASSIFICAR (en tipus)

• ORDENAR (en sèries)

• Extraure conclusions a partir de al comparació de dos elements diferents tot relacionant-los, al mateix temps, amb un tercer (intermediari). Aquesta operació (que encara no es pot fer de manera abstracta) rep el nom de REVERSIBILITAT, i descansa en el principi lògic de transitivitat:

Si A=B i B=C, aleshores A=C

Aquest principi constitueix, de fet, l’axioma sobre el qual descansa el raonament sil•logístic.

b. La possessió del llenguatge permet al nen la seua socialització i el capacita per distingir l’existència de diferents punts de vista. Tot plegat fa possible que l’infant:

• Entengui l’existència de diverses perspectives i maneres d’actuar al seu voltant.

• Estigui capacitat per a la realització d’activitats cooperatives.

• Sigui capaç de discutir i, per tant, pugui progressar en la seua capacitat de raonament.

En definitiva, en aquest estadi se superen l’egocentrisme, l’artificialisme i l’animisme de l’etapa anterior i es tendeix a la recerca d’explicacions més basades en la causalitat eficient. Podem dir que, en el pla personal, en aquesta etapa es verifica allò que en a història de la humanitat s’ha anomenat “el pas del mite al logos”.)

ESTADI DE LES OPERACIONS FORMALS
(Entre els dotze i els setze anys d’edat)

El noi desenvolupa la capacitat del pensament abstracte, és a dir, dels raonaments matemàtic, inductiu, logicoformal o deductiu i hipoteticodeductiu, tots ells en base a símbols i sense necessitat de recórrer a elements concrets.

Aquest constituirà un mecanisme d’estructuració d’esquemes mentals amb infinites possibilitats per fer possibles infinites acomodacions.