nh´h

CRONOLOGIA DE LA VIDA DE DESCARTES

1596.  René des Cartes (o Descartes) neix, el 31 de març, a la ciutat de La Haye, a la Turena. És el tercer fill d’un conseller del Parlament de Bretanya i de la filla del tinent general de Poitiers, que morirà quan ell encara era molt petit (tindran cura d’ell la seua àvia i una institutriu).

1604. Ingressa al col·legi dels jesuïtes de la Flèche (creat per Enric IV). Hi estudia filosofia escolàstica (d’arrel aristotèlica), lògica i matemàtiques.

1611. Llegeix el Sidereus Nuncius, de Galileu (publicat l’any anterior). Se sent atret per l’anomenada “nova ciència” i comença a repensar-se tot allò que havia après.

1613. Uns mesos després d’abandonar La Flèche ingressa en la Universitat de Poitiers, on comença a estudiar medicina i dret.

1616. Obté el grau de batxiller en lleis (segons alguns dels seus biògrafs, arribaria a llicenciar-se en dret l’any següent, segons uns altres, però, deixaria inacabats els seus estudis universitaris).

1618. Esclata la Guerra del Trenta Anys entre catòlics i protestants al Sacre Imperi. Descartes deixa els estudis i es disposa a aprendre en el “gran llibre del món”. S’allista a l’exèrcit protestant de Maurici de Nassau, príncep d’Orange (líder de la resistència contra els espanyols a Holanda). Descartes passa una bona part del seu temps estudiant matemàtiques i escriu un tracta de música (que es publicarà pòstumament).

1619. Després de la coronació de l’emperador Ferran a Baviera (solemnitat a la qual assisteix), s’enrola en l’exèrcit catòlic de Maximilià de Baviera. La nit del 10 de novembre té una visió nocturna (una sèrie de tres somnis) que va convèncer-lo de la missió de cercar la veritat a través de la raó. (Descartes interpreta la seua vocació filosòfica com una mena de crida divina. Fa el vot de visitar el santuari de la Marededéu del Loreto, a Itàlia, que complirà el 1623, després de prestar serveis a Bohèmia i Hongria i viatjar per Silèsia, el nord d’Alemanya i Holanda, i de visitar el seu pare a Rennes).

1627. El cardenal Bérulle l’anima a emprendre la reforma de la filosofia amb la finalitat de servir la causa de la religió.

1629. Després d’haver passat tres anys a París, on realitza un seguit d’estudis sobre òptica (concretament, sobre la refracció de la llum i sobre talla de lents per a telescopis) i escriu les Regles per a la direcció de l’esperit (1628), es trasllada a Holanda, on romangué fins el 1649 (si bé, en aquest període de temps va realitzar fins a tres viatges a França, en el darrer dels quals, el 1647, mantingué una disputa amb Blaise Pascal a propòsit de l‘existència del buit).

1630. Inicia el seu Traité du Monde, que renuncia a publicar després d’assabentar-se de la condemna de Galileu (després del segon procés que se li va incoar per la seua defensa del geocentrisme copernicà).

1637. Publica el Discurs sobre mètode.

1641. Publica  la primera edició —en llatí— de les Meditacions metafísiques, reeditades l’any següent (i traduïdes la francès el 1647).

1644. Publica —en llatí— els Principis de filosofia, traduïts al francès també en 1647.

1649  Publica, a precs dels seus amics, el tractat sobre les Passions de l’ànima. A setembre d’aquell mateix any, i a instàncies de la reina Cristina de Suècia, que el reclamarà perquè la instrueixi, es trasllada a aquest país.

1650. Mor a finals de gener d’aquell mateix any, a conseqüència d’una pulmonia, (contreta en desplaçar-se al nord de Suècia, per conèixer unes terres que li havien estat concedides per la reina).

RESUM DE LA BIBLIOGRAFIA CARTESIANA 

Compendium Musicae (escrit entre 1618 i 1619, publicat pòstumament).

De Divinitate (escrit entre 1628 i 1629, avui perdut).

Regles per a la direcció de l’enginy (escrites el 1628 i publicades pòstumament, el 1701). 

Tractat del món, compost pel Tractat de la llum i el Tractat de l’home (començat a escriure el 1630 i publicat pòstumament, el 1677).

Discurs del mètode per a la recta conducció de la raó i la recerca de la veritat en les ciències, seguit pels assaigs: GeometriaDiòptrica i Meterors (publicat l’any 1637).

Meditationes de Prima Philosophia in quibus existentia Dei et Animae Immortalitas Demonstratur, seguides de sis sèries d’objecions (de Caterus, d’un grup de teòlegs, de T. Hobbes, d’Arnauld, de P. Gassendi i d’un darrer grup de filòsofs i teòlegs), publicades el 1641.

Meditationes de Prima Philosophia in quibus existentia Dei et Animae Humanae a Corpore Distinctio Demonstratur (segona edició, corregida, del text anterior, apareguda el 1642. Incorpora una setena sèrie d’objeccions, fetes pel jesuïta Pierre Bourdin, i d’una carta de Descartes al pare Dinet, antic professor seu a La Flèche). Aquest text va ser traduïda al francès i publicat en aquesta llengua els anys 1647 (amb les sis primeres sèries d’objeccions) i 1661 (amb totes set sèries d’objeccions).

Principia Philosophiae (publicat l’any 1644). Traduïts al francès i publicats en aquesta llengua l’any 1647.

Les passions de l’ànima (escrit el 1649 i publicat poc després)

La recerca de la veritat per la llum natural (diàleg inacabat i publicat pòstumament, l’any 1701).

´ghdjghj