1466108855854

Mentre les ciències naturals i les ciències socials s’esforcen a explicar com són i com interactuen i es transformen les coses —les entitats concretes— que integren la realitat (natural o social), la metafísica no se centra en les coses concretes o en els fenòmens, naturals o socials, que podem observar, sinó que va més enllà de les unes i dels altres (el prefix grec meta- significaria, precisament, ‘més enllà’) i mira d’explicar com és la realitat en el seu conjunt, és a dir la realitat, no en tant que aquesta o aquella altra entitat concreta, sinó la realitat en tant que realitat, i és que totes les coses que existeixen tenen, cada una d’elles, un seguit de característiques específiques que les defineixen, però, per sobre d’aquests aspectes o, podríem dir, abans d’entrar en aquests aspectes, totes les coses que existeixen tenen una característica primera i fonamental: totes elles són.

Fixem-nos-hi amb més deteniment:

Podem dir que “una àliga és un ocell”, que “el matrimoni és una institució social”, que “el quadrat de la hipotenusa d’un triangle rectangle és igual a la suma dels quadrats del catets”, que “els leucòcits sóncèl·lules sanguínies” o que “la terra és un planeta”. Quan fem aquestes afirmacions estem atribuint una característica (un predicat) a alguna cosa (un subjecte) i, en fer-ho, estem proporcionant informació, tot just aquella mena d’informació de la qual ens proveeixen les ciències, però, en el moment d’afirmar que una cosa és això o allò,  el primer que diem és que aquella cosa en qüestió és, o dit d’una altra manera: la primera característica de qualsevol realitat existent és que és; l’existència, l’ésser, és la primera característica de tota realitat. Doncs bé, mentre les ciències es preocupen de què són i com són les coses, la metafísica s’ocupa del fet de ser en si mateix, de la qualitat de l’existència, o dit d’un altra manera: de la metafísica s’ocupa de la realitat en tant que realitat (i no en tant que és aquesta realitat concreta o aquella altra). La metafísica deixa de banda quina mena d’entitat física —concreta i constatable— és una cosa  i, anant més enllà (meta-) de les qualitats físiques —observables— de tota cosa, se centra a estudiar les característiques generals de la realitat en si mateixa. Aquest era un dels motius que duia Aristòtil a afirmar, si recordeu, que el filòsof, en tant que metafísic,[1] és l’especialista en allò general.

what-is-metaphysics-symbol-Metatrons_Cube-300x300

Apuntem també que existeix encara una altre significat per al terme “metafísica”. Segons aquesta altra significació, per metafísica hem d’entendre la pregunta pel sentit de l’existència, la interrogació a propòsit del per què i el per a què de la realitat i, molt espe-cialment, la investigació sobre el per què i el per a què de la vida humana. Així, mentre les ciències es preocuparien del com de les coses (com són, comactuen, com po-dem emprar-les) i de la mena de cosa que és l’ésser humà (en tant que entitat biològica, agent social i cultural, individu històric, criatura dotada de dimensió psicològica… en definitiva, en tant que una cosa més del món), la metafísica (és a dir la reflexió netament filosòfica) indagaria en l’essència de la realitat, és a dir cercaria respostes a les qüestions —absolutament fonamentals i prèvies a qualsevol ciència o tècnica— “on sóc” i “què he de fer”? Per aquest motiu és habitual que reservar el nom de metafísica a aquesta mena de reflexió i anomenar ontologia (del grec ontos, ‘allò que existeix’ i logos, ‘discurs racional’) aquella investigació sobre l’estructura de la realitat de la qual parlàvem al principi.

alexa-meade-6

[1] Val a dir, però, que Aristòtil no va emprar mai els termes metafísica i metafísic,els quals van ser enunciats per primer cop per Andrònic de Rodes, que va ser qui va encarregar-se compilar tots els escrits que l’Estagirita havia deixat, i que va agrupar en un volum separat aquells que, si bé tractaven de l’estructura de la realitat, no obstant no entraven a explicar el seu comportament, i mentre va titular el conjunt dels escrits que miraven de descriure el funcionament de la realitat amb de nom de Física, merament per relació a aquest títol va reservar per a aquests altres el nom de Metafísica (volent significar els treballs que es trobaven “més enllà”, “a banda”, de la Física, per no estar inclosos en el volum d’aquests). Aristòtil havia qualificat personalment, aquesta mena d’investigacions, de filosofia primera (la inicial i més bàsica).