f9e7012fcdf1165ef7a9c11a263d71c4

A Humà, massa humà, Nietzsche comença a tractar de manera explícita el tema de la moral. Allí ens explica que es dóna un primer pas cap a l’aparició de la moral en el moment que l’home deixa de preocupar-se per la satisfacció immediata de les seues inclinacions i passa a pensar en termes de previsió, és a dir, quan comença a valorar la possibilitat de garantir d’una manera més permanent la satisfacció de les seus necessitats. Un cop realitzat aquest pas, només caldrà, perquè es procedeixi a l’establiment de codis morals (i, per tant, per a la irrupció efectiva de la moral en la història), que deixi d’entendre’s la utilitat (i, per tant, la bondat d’una acció) en termes estrictament personals i passi a entendre’s en termes de beneficiós per a la supervivència i benestar d’una comunitat. Per tant, l’anàlisi genealògica (és a dir, feta recorrent la història en sentit invers) posa de manifest que la moral és, essencialment, un mitjà perquè l’individu emmotlli la seua conducta segons els interessos de la comunitat amb la finalitat de preservar aquesta darrera i evitar la seua destrucció. Així, la societat se serveix dels codis morals i els imposa als individus, que passen a estar coaccionats per ells. Amb el temps aquesta coacció és substituïda pel costum i la veu autoritària de la societat passa a adoptar la forma de consciència moral. La moral, per tant, subjecta els individus i els uniformitza (de fet, la moral considera que tots els individus són iguals i tenen les mateixes pretensions, però, amb quin dret fa aquesta afirmació, en què es fonamenta per fer-la?).

I no obstant, la societat cal que existeixi, perquè una cultura elevada només pot erigir-se sobre la base d’una àmplia i mediocre massa de productors sòlidament consolidada. Cal, en tot cas, combatre l’ídol de l’estat nacional, que es posa a si mateix com a objecte d’adoració i que, a més d’exigir submissió tots els sacrificis, tendeix a tancar totes les portes i a reduir-ho tot a la uniformitat.

Menschliches,_Allzumenschliches-Anhang-Nietzsche-1879.djvu