220px-ThomasReid

Enfront de l’emotivisme moral defensat per David Hume, el també filòsof escocès Thomas Reid (nascut el 1796) intentaria recuperar la concepció intuïcionista de la moral que trobàvem en John Locke que, tot i negar radicalment l’existència de principis morals concrets innats, defensava l’existència, en tots els humans de tendències morals abstractes de caràcter intuïtiu en base a les quals es fa possible de dilucidar una moral racional que, per tenir el seu fonament en l’espontaneïtat del subjecte humà, cap anomenar natural.

Reid, per la seua banda, afirmarà l’existència d’un sentit moral innat, que hem d’entendre com un sisè sentit, un sentit comú a tots els homes (un common sense) que actua com una brúixola moral que ens assenyala què està bé i què està malament. Aquesta tesi, anomenada intuïcionisme moral, com  l’intuïcionisme lockeà es diferenciarà de l’emotivisme en el fet que “sisè sentit moral” ens permet saber què està bé i què no ho està, és a  dir, ens permet (re)conèixer-ho de manera anàloga a com és constata un fet empíric. Per tant, aquest sentit moral ens proveeix de coneixement i no és, en conseqüència, no es pot confondre amb una emoció, amb un sentiment (moral). Els intuïcionistes defensaran, en definitiva , que no sentim què està bé, sinó que ho intuïm, ho “veiem”, i un cop en possessió d’aquest saber, actuem en conseqüència.

L’intuïcionisme moral connectaria, per tant, a través de la filosofia moral de Locke, amb l’innatisme moral platònic i l’intel·lectualisme moral socràtic, amb els quals mantindria un parentiu estret.