bzcvvnnn.jpg

Karl Marx naix a Trèveris (a Renània, regne de Prússia), l’any 1818, en el si d’una família de classe mitjana (son pare era advocat i, com la seua esposa, provenia d’una família de rabins). Va estudiar a les universitats de Bonn, Berlín (en aquest cas, enmig d’un ambienta acadèmic molt influït pel pensament de Hegel) i Jena, doctorant-se aquesta darrera amb una tesi sobre el pensament de Demòcrit i d’Epicur que, per la seua orientació marcadament materialista, havia estat rebutjada a la Universitat de Berlín).

En 1842 va començar a col·laborar a la Gaseta Renana, publicació de la qual, en menys d’un any, va arribar a ser-ne director. Quan la revista fou clausurada, l’any 1843 pel govern prussià, decidí marxar a París. Poc abans, s’havia casat amb l’aristòcrata Jenny von Wesphalen, germana del ministre de l’Interior de Prússia (la jove esposa de Marx va haver de trencar les relacions amb la seua família per poder-s’hi casar).

glgññkññh

A la capital francesa codirigí la publicació Annals francoalemanys, de la qual, però, només se’n publicarà un número. A França estudiarà l’economia política anglesa,[1] de la qual n’escriu una crítica (que es publicaria amb el títol de Manuscrits Economicofilosòfics, molt temps després de la mort de Marx). En aquest país, a més, entrarà en contacte amb grups revolucionaris socialistes, comunistes i anarquistes, i amb associacions d’obrers alemanys exiliats. És també en aquesta època que farà amistat amb qui en el futur serà el seu col·laborador inseparable, Friedrich Engels. (Tots dos es coneixeran l’any 1844, al famós Café de la Régence, en una cèlebre trobada que passarà a la història).[2]

l´hhk´lk

´hklñlñhlñ

De la col·laboració entre Marx i Engels sortirien, en poc temps, La sagrada família i La ideologia alemanya. Mentrestant, Engels també publicaria, a Anglaterra, La condició de la classe treballadora.

A l’any següent, Marx, per instigació del govern prussià, seria expulsat de França i es traslladaria a Brussel·les, on ingressa a la Lliga dels Comunistes. Durant la seua estada a Bèlgica publica Misèria de la Filosofia, on desqualifica totes les formes del que anomenarà “socialisme utòpic” (al qual oposarà la seua investigació històrica i sociològica, que qualificarà de “socialisme científic”)[3] i on, l’any 1848, redactarà, juntament amb Engels, el Manifest comunista (per encàrrec de la Lliga dels Comunistes).[4]

ÑKLJHKL´JHLK-HKLHKLJKL

Després de ser expulsat de Bèlgica, acusat de finançar un aixecament revolucionari amb part dels diners que havia heretat del seu pare (mort per aquestes dates), retorna un temps breu París per, tot seguit, traslladar-se a Colònia, on arriba en plena efervescència revolucionària. Allí crea, gràcies a l’herència rebuda, un nou periòdic (La nova Gaseta Renana), que aviat serà prohibida per ordre governativa. Fracassada la revolució, s’exilia a Londres, ciutat on romandrà la resta de la seua vida i on, després d’abandonar la Lliga dels Comunistes i de renunciar a l’acció política, es lliurarà a l’estudi i la reflexió.

JLÑHJKÑHHJKLHIL´JHHKLÓÑÑÑOKÑ

L’any 1859 publicarà la Contribució a la crítica de l’economia política i, en 1867, apareixerà (publicat a Hamburg) el primer volum de la seua obra principal: El capital (el segon i tercer volums del llibre apareixeran pòstumament, els anys 1885 i 1894, respectivament).

En 1863 es trobarà entre els fundadors, a Londres, de la Internacional Socialista (Asso-ciació Internacional de Treballadors, AIT), organització a què es dedicà intensament i dels estatuts de la qual en serà el redactor. Morirà a la capital anglesa l’any 1883. Després d’haver enterrat quatre dels seus sis fills i la seua esposa, i set anys després de la desintegració de la Internacional Socialista (que, en endavant, serà coneguda com la Primera Internacional).

lñjjlñjkl

[1] El pensament de Marx tindrà en la nova economia política anglesa un dels seus fonaments, l’altre seria el pensament hegelià.
[2] Es diu que la compassió que sentia Marx per la misèria de la classe obrera li venia del que li havia sentit explicar a Engels, un socialista fill d’un ric fabricant de teixits que coneixia bé les condicions de vida dels obrers i de les seues famílies.
Engels es caracteritzava per ser un pensador pràctic, i també un home de negocis metòdic, per contra Marx era un filòsof abocat a una reflexió molt més abstracta. Malgrat aquestes i d’altres diferències (Marx tenia fama de desordenat i semblava incapaç de guanyar-se la vida), el fet que tots coincidissin en l’essencial del seu pensament, va dur-los a col·laborar en la producció de llibres i articles, i a treballar junts en organitzacions socialistes i revolucionàries. A més a més, Engels ajudaria econòmicament Marx durant la resta de la seua vida, perquè pogués dedicar-se als seus estudis i les seues activitats polítiques. (Engels sempre va tenir la convicció que, dels dos, Marx era el qui tenia més talent filosòfic, i de fet, en una ocasió havia dit que, per la seua lucidesa i capacitat de penetració, considerava Marx un veritable geni.)
[3] A banda de rebutjar la ingenuïtat dels teòrics socialistes d’aquell moment, Marx també es va mostrar molt crític amb la precipitació amb què, sovint, les forces revolucionàries es llançaven al carrer (per acabar, sent escombrades, al poc temps i sense haver assolit cap dels seus objectius, per la reacció governamental).
[4] És d’aquesta època que data La ideologia alemanya.