j´jñ´jñjk

El filòsof i teòleg austríac (d’origen croat) Ivan Illich (1926-2002) va exposar en la seua obra la tesi que la història econòmica ha estat essencialment un procés mitjançant el qual persones que abans eren autosuficients han estat desposseïdes de les seves habilitats i capacitats i han acabat perdent la seu autonomia per a passar a dependre, per a la satisfacció de totes les seues necessitats, d’estructures fortament centralitzades (de vegades sorgides de la cada cop més gran concentració empresarial i d’altres vegades de la planificació i la centralització estatals), i dels professionals autoritzats per elles, com ara els sistemes de salut i atenció sanitària i els seus metges, els sistemes educatius i els seus professors, els grups de televisió (de la qual dependrien en gran mesura l’entreteniment i la diversió), les grans empreses i els seus gerents i propietaris (dels quals dependria la subsistència econòmica), etc.[1]

LES FUNCIONS DE L’EDUCACIÓ FORMAL

En la seua crítica social, Illich apunta que una funció essencial de l’educació formal és difondre els principis de disciplina i jerarquia que el sistema econòmic modern exigeix.

Els sistemes escolars i l’escolarització obligatòria s’haurien desenvolupat per fer-se càrrec de quatre tasques bàsiques:

  1. Esdevenir llocs de custòdia d’infants i joves encara sense ocupació.
  2. Esdevenir centres de distribució dels individus entre les diverses ocupacions que el sistema econòmic requereix i ofereix.
  3. Ensenyar els valors convivencials que la societat, tal com es troba estructurada, exigeix.
  4. Facilitar l’adquisició de capacitats i coneixements socialment aprovats.

EL CURRÍCULUM OCULT

Illich posa de manifest que a l’escola s’aprenen moltes coses que no tenen res a veure amb els plans d’estudis.

,.,n-.n,-

Les escoles serien institucions organitzades a partir de principis disciplinaris, recollits en reglaments de règim intern, que promouen la formació d’individus obedients que accepten amb facilitat les jerarquies (Illich anomenaria aquesta educació implícita no recollida en els plans d’estudis consum passiu). El resultat final és la formació individus acrítics amb l’ordre social heretat i amb els seus valors i creences. Aquest altre ensenyament no produiria un aprenentatge conscient, sinó implícit, sorgit de l’aplicació dels procediments d’ensenyament i de la imposició de l’organització escolar, per això els continguts ensenyats d’aquesta manera constituirien l’altre pla d’estudis, paral·lel a l’explícit: el currículum ocult de l’escola, que ensenya als nens i als joves que allò que cal saber és “quin és el seu lloc que li pertoca a cada u”, i que allò que cal fer és “saber-se mantenir quiets en aquest lloc”.

El respecte estricte a les normes i als procediments escolars es veuria recompensat per l’obtenció d’un estatus i d’uns recursos oferts per l’entorn social al servei del qual estaria l’escola, amb qual cosa, aquests procediments i normes es veurien legitimats i reforçats.

Illich, que ens recorda que l’existència de sistemes escolars estatals centralitzats i l’escolarització obligatòria són fenòmens relativament recents, i que no hi ha cap motiu per pensar que calgui acceptar-los com a res d’inevitable, defensa la desescolarització de la societat. Si l’escola té com a objectiu primordial la reproducció d’un ordre social determinat (i, per aquest motiu, lluny d’afavorir les capacitats i la creativitat individuals, que amenaçarien aquest ordre, les limitaria i coartaria) i, aleshores, perpetuar les desigualtats socials en per ell establertes, per què no hauríem posar-hi fi?

L’educació formal hauria de deixar pas a un sistema descentralitzat i desregularitzat que proporcionés, a tothom que volgués aprendre, l’accés als recursos disponibles, en qualsevol moment de la vida.

Ivan Illich proposa guardar els recursos materials per a l’aprenentatge formal en biblioteques, institucions de préstec, laboratoris i bancs per a l’emmagatzemament de la informació, accessibles a qualsevol estudiant. Caldria establir “xarxes de comunicació” que posessin en contacte els individus i facilitessin l’intercanvi d’informació i formació, i el desenvolupament d’experiències d’aprenentatge cooperatiu.

[1] Podríem afegir-hi encara la indústria de l’oci, els grans grups de distribució de productes, els grans mitjans de distribució d’informació i les agències de notícies…