Elohim Creating Adam 1795-c. 1805 by William Blake 1757-1827                                                                       
Elohim crea a Adam (William Blake, c. 1805)

L’anhel de transcendència ens humanitza. Aquest anhel, però, no constitueix, en cap cas, una prova de l’existència de Déu, la constatació quasi-objectiva d’una presència, real tot i que inefable, sinó la prova de l’existència de l’home, de l’objectivitat d’un ésser que no és merament natural, perquè enclou una possibilitat real realitzable.

L’home esdevé quan un hom cerca esdevenir el que pot ser, tot perseguint allò que transcendeix la seua existència bruta i quotidiana. L’home esdevé quan s’encamina a allò absolut.

Allò absolut es troba en nosaltres però més enllà de l’hom que som: transcendència en la immanència, però transcendència, al cap i a la fi:

Sentit que se’ns ofereix, guia que ens deixa a la intempèrie i que ens jutja en el tribunal de la nostra consciència i en la de tothom (perquè és en nosaltres on habita: transcendent en la immanència).

Déu és el Sentit, i el Sentit és la Veritat i la Bellesa, que transcendeixen qualsevol univers possible.