FILOSOFIA I VIDA

Blog de Jordi Martí i Montllau

PRESOCRÀTICS

PROTÀGORES D’ÀBDERA

fjhkhgk

Fou un dels més destacats i influents pensadors de l’Atenes del segle V aC. (l’època de l’anomenada “il·lustració atenesa”).

Nasqué entre els anys 500 aC i 485 aC a la ciutat Tràcia d’Àbdera, traslladant-se més tard a Atenes, ciutat on visqué durant els anys de la Guerra del Peloponès (que enfrontaria les ciutats enquadrades a la Lliga del Peloponès, encapçalades per Esparta, contra les integrades en l’anomenada Lliga de Delos, encapçalades per Atenes). La seua reputació (Plató, en el diàleg titulat Menó, afirmava que Protàgores era molt respectat i estimat) li valgué rebre, per part de Pèricles (el més important governant de l’Atenes d’aquells temps), l’encàrrec de redactar la constitució de la nova colònia atenesa de Túrios (ubicada a la Magna Grècia). Durant el govern conegut pel dels Trenta Tirans (govern oligàrquic imposat a Atenes per Esparta, després de la derrota de la primera en la Guerra del Peloponès) hauria estat acusat d’impietat (asebeia), a conseqüència de la qual cosa va decidir exiliar-se a Sicília, morint en el naufragi del vaixell que el transportava1 (alhora que el text que hauria motivat l’acusació era cremat públicament a Atenes).

De Protàgores seria la famosa afirmació que faria de l’home, “la mesura de totes les coses”, i que ens presenta aquest autor com a defensor del relativisme epistemològic, un relativisme que, no obstant, podem interpretar de dues maneres diferents:

  • De manera particularista, és a dir, concloent que cada individu percep i interpreta les coses d’una manera diferent, defensant la seua pròpia perspectiva i, per tant, una veritat particular (si bé val a dir també que aquesta interpretació particularista podria entendre’s en termes de comunitat, i no d’individu singular, és a dir, que la interpretació dels esdeveniments i dels fenòmens seria diferent per a cada comunitat, i no per a cada subjecte particular).

En aquest cas, podríem pensar que, en realitat, el relativisme de Protàgores no afecta a qualsevol percepció o interpretació, sinó tan sols a certes percepcions o idees com ara les que farien referència a les qualitats secundàries de les coses, és a dir, aquelles que no ens informen de característiques presents en els objectes o els esdeveniments, sinó únicament d’aspectes existents en la nostra manera de captar-los i sentir-los, perquè són originats pels nostres sentits (aquests seria el cas de les percepcions de temperatura o del color, per exem-ple, ja que les coses, en si mateixes, no són ni calentes ni fredes, ni tenen color, sinó que tan sols podem descriure-les d’acord amb consideracions de temperatura o de color en tant que són captades per nosaltres, perquè és així com els nostres sentits les perceben). D’optar per aquesta interpretació, hauríem de concloure que l’afirmació de Protàgores era de caràcter particularista individualista. Ara bé, unes altres idees a les quals Protàgores podria haver limitat el seu relativisme serien les consideracions morals (principis ètics i valoracions sobre la correcció, incorrecció, bondat o maldat de les nostres accions). De fet, és que sol haver coincidència en la consideració que aquest autor pensava que, si bé en tots els homes hi hauria certa coincidència en els principis ètics més essencials (per exemple, podria haver-hi coincidència a valorar la vida humana o la prosperitat de la ciutat), aquest principis genèrics es concretarien en cada individu (o en cada comunitat) de manera molt diferenciada (segons normes o pautes d’actuació diverses), sense que cap d’aquestes possibilitats de concreció fos ni millor ni pitjor que la resta. Sembla clar, per tant, que Protàgores pensava que no hi ha cap llei, ni hàbit, ni costum amb validesa absoluta (ni cap sistema polític absolutament just), sinó que, en aquest camp, només podríem parlar de creences més o menys encertades (en el sentit de més o menys adequades a les circumstàncies) avantatjoses o exitoses (en aquest cas l’afirmació a què ens referim tant pot entendre’s en termes particularistes individuals com col·lectius).

Val a dir que el relativisme de Protàgores en matèria moral, política o legal el duu a aconsellar als seus deixebles d’acomodar-se a les lleis i les institucions de les seues respectives comunitats, ja que, no havent-ne de millors ni de pitjors, allò més raonable sembla acceptar els costums ja implantats i, per tant, evitar alteracions de les tradicions i de l’ordre que faciliten. Com veiem, el relativisme porta Protàgores a defensar actituds i conductes conservadores.

Així mateix, res no podríem afirmar, amb certesa, tampoc sobre els Déus, per tant, més val respectar els déus i els ritus de cada ciutat, i abstenir-se d’innovacions religioses i teològiques.

  • També podria interpretar-se des d’una perspectiva intersubjectivista, segons la qual, tots els homes percebrien i interpretarien els coses de manera idèntica o anàloga, però sempre tenint en compte que la seua manera de percebre i entendre és la manera humana de fer-ho, igual per a tots els homes però pròpia i particular de la nostra espècie (i, per tant, no necessàriament coincident amb la d’altres espècies ni necessàriament fidel a la realitat, és a dir, a les coses tal com són en elles mateixes). En aquest cas, la interpretació particularista no desapareixeria, sinó que esdevindria secundària i s’afegiria a aquesta altra.

Diguem, per últim, que Protàgores fou, com la resta dels sofistes, un polimathés que, a banda de fer filosofia, va practicar l’oratòria i la retòrica i desenvolupà treballs de lingüística com ara una classificació dels enunciats. A Protàgores es deurien també els termes amb els quals designen els gèneres de la flexió nominal: masculí femení).

1 Altres testimonis, però, posarien en qüestió aquest episodi en assegurar que va morir cap a l’any 411 aC i, per tant, abans de l’arribada al poder dels Trenta Tirans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: