DEFINICIÓ POSITIVA DE LA SOCIOLOGIA

dhggj

La sociologia cerca descobrir i explicar quins són els mecanismes i els múltiples factors que governen els comportaments dels homes en societat. La recerca sociològica té un doble objecte:

  1. La societat en el seu conjunt (la seua estructura, estratificació i funciónament).
  2. L’ésser humà en tant que animal social, és a dir, en tant que és membre d’una societat, que es troba integrat en les seues estructures i que constitueix un factor a tenir en compte en el funcionament d’aquestes, al mateix temps que és un subjecte influït i emmotllat elles (i és que cal tenir en compte que, per una banda, les característiques de les societats humanes depenen de les peculiarietats de la naturalesa humana i, per un altre costat i alhora, la manera de ser, de veure i el món i de comportar-se dels subjectes és, en gran mesura, determinat per les societats en què es troben integrats).[1]

jl´lñl

Aquest doble objecte de la sociologia ha portat els diversos investigadors i escoles sociològiques a prioritzar un dels dos següents enfocaments:

  • Microsociologia: enfocament centrat en unitats socials elementals com ara la família, el clan tribal, la comunitat local reduïda, els grups organitzats de petita dimensió (centres escolars, hospitalaris, penitenciaris, empreses…)  L’enfocament micro, en sociologia, estudia el comportament quotidià dels individus en situació d’interacció en el si de grups petits, i mira de descriure quins són els rols de conducta observables, quina és la percepció de la realitat per part dels individus concrets, quines són les seues  creences subjectives i quins són el valors (la validesa objectiva dels quals, però, no serà determinada per la sociologia, sinó per la filosofia)…[2]

jlñkl

  • Macrosociologia: enfocament centrat en els grans estrats socials, les grans col·lectivitats i les comunitats nacionals (o fins i tot les entitats social de caràcter interregional o supranacional). Fruit de l’enfocament macrosociològic sorgeixen les grans teories sociològiques, els estudis de sociologia de les nacions,[3] la sociologia de la història (és a dir, les teories del canvi i l’evolució socials) i la sociologia del coneixement, entre altres disciplines específiques. Aquest enfocament macrosociològic[4] cerca entendre i descriure el sorgiment, la naturalesa i el funcionament de les institucions socials i polítiques, de les grans estructures com la burocràcia administrativa, l’organització econòmica de les col·lectivitats, el sorgiment de les ideologies, dels sistemes polítics i legals o el naixement de construccions teòriques com la ciència característica d’un moment històric determinat, les religions o els valors predominants d’un context social concret. També és un interès característic de l’enfocament macro en sociologia el coneixement de la naturalesa de la dominació política, del conflicte social i dels factors que condueixen al canvi en les societats.

jjñklj

Val a dir, però, que aquest dos enfocaments, lluny d’oposar-se, es complementen, de manera que els esforços per integrar la perspectiva micro-sociològica i la macrosociològica en teories sociològiques unides i coherents constitueixen una de les tasques essencials de la sociologia.

D’altra banda, cal destacar que la sociologia, tal i com ja vam veure, va nàixer  com una ciència social amb una vocació especial per l’aplicació pràctica, una aplicació que, en l’actualitat, va més enllà de l’elaboració de tècniques d’intervenció encaminades a solucionar conflictes socials i disfuncions de l’estructura de les comunitats humanes i abasta camps tant diversos com la comunicació de masses, l’acció política,[5] el màrqueting (inclòs el màrqueting polític), la previsió en matèria de migracions, la planificació econòmica, sanitària…

DEFINICIÓ NEGATIVA DE LA SOCIOLOGIA: EL CONTRAST DE LA SOCIOLOGIA AMB ALTRES CIÈNCIES SOCIALS PROPERES

  • La psicologia, com la sociologia, estudia els comportaments humans, però mentre la primera ho fa en relació amb les experiències particulars i els fets de consciència individuals, i amb als impulsos inconscients, la segona ho fa centrant la seua atenció en els productes sorgits de la interacció social i àmpliament compartits pels individus d’una col·lectivitat (valors estètics, creences polítiques i religioses, institucions com la família o la propietat, etc.)

ñlñl

  • Des de la sociologia es pot explicar el canvi i l’evolució històrics, però no podem confondre sociologia i història, perquè mentre la primera s’ocupa de les lleis subjacents als canvis i les transformacions, la segona, la història, se centra en la reconstrucció ordenada els fets concrets inserits en el seu desenvolupament temporal. Podríem dir que la sociologia (en la mesura que permet una explicació causal dels fets històrics) és un instrument que usa l’historiador per construir el seu discurs històric (al seu torn, però, la història proveeix la sociologia de dades que li calen per construir les seues teories).
  • L’economia i la sociologia són dues ciències complementàries. Quan la previsió estrictament econòmica es mostra insuficient per establir l’evolució futura de la dinàmica econòmica d’una col·lectivitat, es fa necessari recórrer a la sociologia per tal d’incorporar a les teories econòmiques factors com ara les creences i els valors o els rols de conducta coneguts. La teoria econòmica és indestriable de la sociologia i de la psicologia, però és impossible confondre aquestes disciplines: es troben estretament vinculades en una relació simbiòtica, però cada una manté clares diferències metodològiques, d’objecte i de llenguatge.
  • A diferència de la geografia humana i de la demografia, la sociologia treballa sobretot amb conceptes de caràcter qualitatiu, mentre que la aquelles se centren en consideracions de caràcter principalment quantitatiu (taxes de natalitat, fecunditat, nupcialitat, creixement natural i vegetatiu, volum dels moviments migratoris…) En relació amb la geografia humana i la demografia, la sociologia constitueix un suport explicatiu dels fenòmens que aquestes registren, de manera anàloga a com fa en relació amb la història.[6] Al seu torn, la demografia i la geografia humana proporcionen a la sociologia gran part de les magnituds mesurables i de les dades quantitatives que l’ideal positivista havia imaginat que la caracteritzarien.
  • L’objecte d’estudi específic de la ciència política és el poder polític i social i les institucions i organitzacions sobre les quals es fonamenta. És justament per tenir un objecte d’estudi tan concret i delimitat que la politologia pot distingir-se de la sociologia, i a l’inrevés. Tanmateix, també en aquest cas la sociologia proporciona un suport teòric indispensable perquè és aquesta disciplina la que proveeix la ciència política de la descripció de les organitzacions i institucions socials en el si de les quals i en base a les quals es desenvolupen les relacions de poder.

BRANQUES DE LA SOCIOLOGIA

La recerca sociològica s’ocupa de la gran varietat d’aspectes i de problemes. En base a aquesta diversitat podem identificar una seguit de branques teòriques dintre d’aquesta disciplina, entre els quals, i sense ànim de ser exhaustius, podem destacar les següents:

  • Sociologia del coneixement: orientada a descriure la manera com una societat condiciona la cosmovisió dels individus que la integren, el tipus de coneixement científic que hi desenvoluparan i la tecnologia que produiran.

jlñ

  • Sociologia de la religió: analitza el sorgiment de les formes històriques concretes de la religiositat, les institucions que les articulen i el seu impacte en els individus.
  • Sociologia de l’educació: centrada en l’impacte de les polítiques educatives i dels sistemes educatius en la població.
  • Sociologia dels mitjans de comunicació: preocupada per l’impacte dels mitjans de comunicació de masses en l’evolució de les formes socials i en la cosmovisió dels individus.
  • Sociologia de l’art: centrada en l’anàlisi de la dimensió estètica de les societats humanes, en l’origen i significació de les seues manifestacions, en el sorgiment dels valors estètics d’una societat i en l’origen dels corrents artístics.
  • Sociologia del treball: preocupada per l’anàlisi dels efectes que ocasionen fenòmens com ara el desenvolupament industrial, la deslocalització d’empreses, la globalització del mercat de treball, la desruralització i la construcció de espais urbans al voltants de centres productius, o la segmentació del treball i el consegüent allunyament del treballador respecte al producte del seu treball.
  • Sociologia jurídica: estudia la relació entre, d’una banda, les condicions en el marc de les quals es legisla i hi sorgeixen les institucions jurídiques i legislatives, i les sentències emeses i les normes legals concretes produïdes, de l’altra. S’ocupa, també, de l’impacte que les normes legals tindran en la societat.
  • Sociologia de l’empresa i de les organitzacions: examina l’estructura i jerarquització de les organitzacions complexes, el comportament del seus integrants, els hàbits de treball i el lideratge.
  • Sociologia de la desviació: s’ocupa de la investigació del fenomen de la desviació social, és a dir: de la no acceptació de els normes socials hegemòniques i del sentit d’aquest incompliment.

´ghmkg

  • Sociologia del canvi social: se centra a esbrinar les causes de les transformacions socials globalment significatives i els mecanisme a través del quals es produeixen.
  • Sociologia del gènere: es preocupa de les conseqüències del tracte discriminatori per raons de sexe i dels factors que condueixen a l’aparició d’aquest tracte discriminatori.
  • Sociologia de la immigració: estudia els motius dels moviments migratoris i l’impacte de les migracions (tant en les societats emissores com en les receptores).
  • Sociologia del consum: estudia les motivacions de la població a l’hora de consumir els béns al seu abast i l’impacte d’aquest béns en els comportaments.
  • Sociologia de la família: analitza les diferents formes existents d’organització de la institució familiar i la influència de l’entorn en el seu origen i les transformacions que experimenten.
  • Sociologia de la vida urbana: estudia el sistema de relacions que s’estableix en el si de les grans ciutats (paral·lelament a aquesta branca de la sociologia existeix una sociologia de la vida rural, centrada en les formes de vida en l’entorn rural i en l’impacte i significació de fenòmens com l’èxode a les ciutats o l’arribada de població “neorural”).

n.-,

  • Sociologia del medi ambient: s’ocupa de la relació entre els grups de població i l’entorn natural; de com aquest es veu afectada per aquells i com les condicions naturals determinen les agrupacions humanes.

powerpoint

CARACTERITZACIÓ DE LA SOCIOLOGIA

[1] En aquest sentit, Émile Durkheim, un dels primers sociòlegs i un dels clàssics de la sociologia, va escriure en 1895: «[…] quan un fenomen social s’explica directament [exclusivament] per un fenomen psicològic podem estar segurs que l’explicació no és viable.» (Les regles del mètode sociològic).
[2] Val a dir que la sociologia, en el seu enfocament micro, comparteix interessos i objectes d’estudi amb la psicologia social, disciplina amb què manté un estret parentiu i de la qual es distingeix sobretot per no fer abstracció de l’entorn social general a l’hora d’estudiar els individus o els grups socials objecte d’interès i per no perdre mai la perspectiva de conjunt dels grups investigats, a més de pel mètode d’investigació emprat (etnometodologia, fenomenologia…)
[3] Durant part del segle XIX i del segle 20, la sociologia de les nacions va conviure  amb una psicologia dels tipus nacionals que va desenvolupar-se sobretot a Alemanya.
[4] L’enfocament macro en sociologia sovint es nodreix de les descripcions etnològiques (descripcions de les cultures humanes) i de les dades proporcionades pels estudis econòmics i de geografia humana, i manté un estret parentiu amb l’antropologia social i cultural (derivada, al seu torn, de l’etnologia i nascuda, per tant, com aquesta, com una conseqüència, en l’àmbit acadèmic, de l’expansió colonial europea i de l’interès que aquesta expansió va despertar per les cultures allunyades de les de la meitat occidental del nostre continent). La sociologia i l’antropologia social i cultural són dues disciplines molt difícils de distingir en l’actualitat.
[5] De fet, podríem considerar la moderna ciència política (politologia) com una disciplina derivada, alhora, de la sociologia i de la filosofia política.
[6] Cal dir que, en la mesura que la geografia humana s’allunya de la demografia i se centra a la descripció de les societats humanes, es confon amb l’antropologia social i la sociologia.