Are-You-Crazy_3.jpg

Canvieu els substantius “Catalunya” i “català” per un altre nom propi de lloc i el seu corresponent gentilici (“Castella” / “castellà”, “Flandes” / “flamenc”, “Anglaterra” / “anglès”, “Quebec” / “quebequès” —és a dir: francès del Quebec—, “Aràbia” / “àrab”…) Tindria sentit aleshores la frase? ” Feu ara aquest altre exercici: canvieu “Catalunya” per “Tibet” i “català” per “tibetà”. Torna ara a tenir sentit la frase? Imagino que per a vosaltres no, però segurament per a molts ciutadans xinesos sona realment ajustada a la veritat; és clar que, vosaltres, des d’aquí, més aviat consideraríeu que els radicals serien ells, els xinesos que consideren fora de lloc que un tibetà pugui voler viure en tibetà al Tibet (i continuaríeu considerant-ho així per molt que us recordessin que, en els darrers 60 anys, la composició de la població tibetana ha canviat significativament, fins al punt que ara ja hi viuen, al Tibet, almenys tants ciutadans d’origen xinès —que s’expressen, majoritàriament, en llengua han—, com tibetans).

Doncs allò que val per als altres, també per a nosaltres.

Per contra, si barregéssim els topònims i els gentilicis posats com a exemples, les frases resultants tindrien sentit (tindria sentit dir, per exemple: “voler viure a Flandes només en àrab és un senyal de radicalitat”?, el tindria dir: “voler viure a Anglaterra només en tibetà és un senyal de radicalitat”?) Pensem que sí. Oi que coincidim? I, si no, fixeu-vos en aquest altre exemple: “voler viure a Castella només en català és un senyal de radicalitat”. Oi que amb aquesta frases tots coincidim i donem per bo el que s’hi diu? Així doncs, per què, si canviéssim “Castella” per “Catalunya” i “català” per “castellà” (“voler viure a Catalunya només en castellà és un senyal de radicalitat”), molts pensarien que no és veritat?

I per cert, implantar el català a Castella fins al punt de fer possible de viure-hi només en català, això sí, i no una altra cosa, seria actuar “com Franco, però a l’inrevés”.

En canvi, a l’estat Espanyol es considera una pretensió acceptable voler viure a Catalunya només en Castellà, i quan s’alcen veus denunciant-ho, no és estrany que rebin com a resposta l’acusació de voler fer el mateix que fer Franco, però ara al revés.

Cinisme, inconsciència o supremacisme?