the_reader-995737627-large

RESUM DE LA CINTA

Un jove estudiant d’institut a l’Alemanya de postguerra (Segona Guerra Mundial) coneix per casualitat una dona més gran que ell però encara jove amb qui comença una peculiar relació afectiva. La dona es mostra reservada i zelosa de la seua intimitat al llarg de totes les trobades de la parella, les quals solen tenir lloc en el modest apartament d’ella i se centren a ser ocasions per a mantenir relacions sexuals (en les quals ella ha iniciat el jove), si bé encara els queda temps per a una altra cosa, la qual, acaba esdevenint el centre de la relació. El jove estudiant acostuma a portar llibres a les trobades a la seua discreta amant i ocupa gran part del temps que passa amb ella llegint-los-hi en veu alta. La dona mostra un interés creixent en aquesta activitat fins al punt que ella decideix que aquestes lectures tindran lloc cada trobada i que sols després d’elles faran l’amor.

Passen els dies i el noi coneix gent nova amb la qual comença a passar una bona part del temps. Mentrestant la dona sembla passar por un mal moment a conseqüència de certs canvis en la seva feina, uns canvis, paradoxalment, positius, ja que l’han ascendida de revisora de tranvía a administrativa en l’oficina de la companyia de transports. La dona sembla extranyament inquieta per aquest ascens mentre que al jove sembla doldre-li, en algunes ocasions, el temps que passa amb ella. La situació es resol amb una ruptura per iniciativa de la dona, que decideix marxar sense donar explicacions.

Anys després, el noi ingressa en la universitat, on assisteix a un seminari on un grup reduït d’alumnes s’esforça, juntament amb el seu profesor, per entendre la conducta dels seus compatriotes durant el període de la dictadura nacional socialista i, més concretament, davant de l’existència dels camps d’extermini, i per escatir quina seria llur responsabilitat jurídica exigible.

Com a exercici del seminari el grup assisteix com a públic oient a un judici que se celebra contra un grup de dones, antigues membres de la SS, vigilants en un camp de concentració on es recloïen presoners jueus, acusades, no sols d’haver desenvolupat aquesta tasca, sinó també d’haver permès que un grup de dones al seu càrrec morís cremat en l’interior d’una església on havien estat tancades i on, amb motiu d’un atac aeri, s’havia produït un incendi, sense que les seues vigilants, malgrat el crits d’auxili, els obrissin les portes.

El noi comprova amb sorpresa que una de les acusades és la seua antiga amant, la qual mostra una actitud ingènua davant les acusacions del tribunal, ja que no sembla ser gens conscient de la criminalitat dels seus actes passats ni de la seua pertinença a les SS, que veu simplement com una feina més, una feina consistent en simples activitats  mecàniques i rutinàries. La dona es mostra en tot moment  estranyada i no fa cap esforç per defensar-se, però el més greu i sorprenent de tot es produeix quan la resta de les acusades li atribueixen la responsabilitat darrera de la mort de les dones tancades a l’església en afirmar que va ser ella qui va donar l’ordre de no obrir les portes i en mostrar un document en el qual es feia constar per escrit aquesta ordre, pretesament escrit per ella. El jutje decideix comprovar aquesta acusació, falsa, fruit de la mala fe de la resta d’imputades,  ordenant una comprovació cal.ligràfica que, no obstant, la dona es nega a fer, carregant-se d’aquesta manera la responsabilitat i la consegüent pena: una cadena perpètua. Mentrestant, el noi ha començat a lligar caps i ha comprès quin és el secret que oculta la seva antiga amant, sempre delerosa que li llegissin: és analfabeta i sent prou vergonya de ser-ho com per acceptar qualsevol cosa per amagar-ho. No és difícil de comprendre que l’actitud de la dona davant el judici té a veure amb la seua condició.

Passa el temps i el noi ja és un home de mitjana edad. El divorci de la seua dona el du a recordar la seva amant. A partir d’aquell moment decideix enviar-li cintes de cassette amb la gravació de les lectures d’una bona part dels llibres de la seua biblioteca. A partir d’aquestes gravacions i de la consulta dels textos corresponents, que troba en la biblioteca del seu centre penitenciari, ella aprèn a escriure i comença a enviar-li algunes notes breus. Poc després, ell atura la relació.

Després de complir vint anys de presó, es propasa l’alliberament de la dona, moment en el qual li sol.liciten a ell que miri de reintroduir-la en la societat, cercant-li una ocupació i un lloc on viure. El noi, ara ja un home, accepta la petició, se’n fa càrrec de tot i la va a veure.

Quan arriba el moment de la sortida de la presó, ella s’ha suicidat.

COMENTARI

En la pel.lícula es planteja en un moment determinat un conflicte entre legalitat i ètica. Em refereixo en aquell instant del judici en el qual se sotmet la protagonista a les preguntes formulades pel tribunal amb la intenció de suscitar en ella una reflexió que la dugui a justificar les seues accions pasades o, per contra, a adquirir consciència del caràcter pervers d’aquelles. Posada en aquesta situació, la dona respon evitant aquesta reflexió i recolzant-se en el fet que es tractava d’accions coherents amb les pràctiques i les lleis de l’època en la qual van tenir lloc i, fins i tot, prescrites per elles.

En la pel.licula sembla atribuir-se aquesta absència d’una actitud autocrítica per part de la protagonista a les seves deficiències formatives i, en definitiva, al seu analfabetisme, que li hauria impedit tenir accés a uns coneixements que li haurien permès fer possible aquella reflexió ètica.

A banda de l’aspecte acabat d’assenyalar, crida també l’atenció en la pel•lícula el fet que la relació dels dos protagonistes es troba en tot moment presidida pel respecte mutu, un respecte que es posa de manifest en el fet que totes les decisions preses en el si de la relació de parella són fruit de l’acord de les dues parts. Així, en cap moment es produeix l’intent de sotmetre l’un als criteris de l’altre, sinó que es respecta la seua singularitat, de manera que podem dir que en la relació entre el noi i la protagonista mai no se supedita l’individu a un criteri extern, sinó que es parteix de la consideració que qualsevol decisió i la conducta que se’n derivi han de sorgir de l’acceptació i el convenciment personals.

Aquesta actitud es reprodueix en el dilema que ocupa el jove quan, un cop s’ha adonat del secret que amaga la protagonista –el seu analfabetisme-, dubta si ha de donar a conèixer les seues suposicions a l’advocat de la part acusada o si, per contra, ha de mantenir el secret, tal com constata que la seua antiga amant ha fet fins ara i que continua insistint a fer. El noi, en un primer moment, i de manera coherent amb el que ha estat fins ara la seua forma de fer, no busca trobar una decisió a aquesta qüestió per si sol, sinó que opta per entrevistar-se amb l’afectada per mirar de valorar, després d’un diàleg, què fer. Tot just en aquest moment, però, es produeix l’únic trencament del que ha estat la norma, ja que, finalment, el noi renuncia a veure la dona i decideix, pel seu compte, de mantenir en silenci el que sap, donant per bones les conseqüències que, de la seua decisió, es derivaran sobre ella. Aquest esdeveniment marca, de fet, el definitiu trencament de la relació, fins ara interrompuda  per decisió d’una sola de les parts i, a partir d’ara, assumida explícitament per l’altra.