p_400coups

Si bé al principi dóna la sensació de ser una història massa esquemàtica, un guió que sap on vol arribar i s’hi adreça d’un manera excessivament directa i clara, el resultat final supera de molt aquesta impressió. Una història d’incomunicació i d’egoisme amb alguns moments realment inoblidables: la innocència dels nens que miren el guinyol, París il•luminat pels llums de Nadal, vist pel protagonista des del darrere de les seues llàgrimes i de la reixa d’un vehicle cel•lular, el desemparament d’un adolescent al dipòsit d’una sòrdida comissaria, i la carrera final cap endavant, mirant fugir i fugir fins que la mar trenca aquesta il•lusió i el noi es veu obligat a mirar enrera mentre s’adona que està atrapat. Personatges mesquins que veuen aquells de qui haurien de tenir cura un llastre per a les seues mesquines il•lusions.