11B-Mahatma-Ghandi_en

SOBRE ELS DEURES DEL RESISTENT

«La no-cooperació amb el mal [ja sigui radical… o banal] és un deure sagrat.»

«En el moment que un esclau decideix que ja no continuarà sent esclau, les seues cadenes cauen. S’allibera a ell mateix i mostra el camí a la resta. La llibertat i l’esclavatge són estats mentals. […] Aquell que s’anomena amo podrà fuetejar-te i intentarà obligar-te a què el serveixis. Tu li dirà: “No, no et serviré per diners ni per sota cap amenaça.” Això pot comportar patiment. La teua disposició al patiment encendrà la flama de la llibertat, que mai no podrà ser apagada.»

«El primer principi de l’acció no violenta és el de la no cooperació amb tot allò que sigui humiliant.»

«Un home ha de mantenir i defensar les seues conviccions. En una època de conflagració, la inacció és inexcusable.»

«Un home o una dona no violents moriran i hauran de morir sense ànim de revenja, còlera i malícia, en defensa pròpia o defesant l’honor dels seus. Aquesta és la forma suprema de coratge. Si un individu o un grup de persones són incapaces o no estan disposats a seguir aquesta gran llei de la vida, la revenja o la resistència fins a la mort són la segona millor opció, tot i que a molta distància de la primera. La covardia impotent és pitjor que la violència. El covard desitja venjança, però, tenint por de morir, espera que els altres, potser el govern del moment, es disposin a defensar-lo. Un covard és menys que un home. No mereix pertànyer a una societat d’homes i dones.»

«La veritat mai no perjudica una causa justa.»

«La bondat ha d’anar unida al coneixement. En el transcurs de la meua vida he pogut constatar que la mera voluntat no resulta de gran utilitat. Cal conrear la noble qualitat discriminadora que acompanya el coratge i el caràcter espiritual.»

«El meu consell d’emigrar s’adreça a totes les persones que se senten oprimides i no poden viure en un lloc determinat sense perdre el respecte cap a elles mateixes.[…] El meu consell s’adreça a aquells que, tot i ser conscients del respecte que es deuen, estan mancats de la força que proporciona la no-violència o la capacitat de tornar cop per cop.»

«El respecte cap a un mateix i l’honor no poden ser protegits per d’altres. Cada home i cada dona han d’encarregar-se de protegir-los per ells mateixos.»

«La defensa no violenta pressuposa ser temerari amb la vida i les propietats d’un mateix.»

«Aitals resistents no violents moriran calmadament, però no s’agenollaran davant del seu agressor. No deixaran que els enganyin amb promeses. No pretendran deslliurar-se del jou britànic mitjançant l’ajut d’uns tercers. Creuen fermament en la seua forma de lluita i no en cap altra. Lluiten en nom dels milions de persones sense veu que potser no saben que existeix una cosa com ara l’alliberament. Mai no han sentit odi cap als britànics ni amor pels japonesos. Volen el bé de tots dos, com el de tota la resta. Els agradaria que tots dos fessin allò correcte. Pensen que sols la no-violència farà que l’home actuï bé en qualsevol circumstància.»

«La millor preparació per a la no-violència, i fins i tot la seua millor expressió, consisteix a seguir resoludament un programa constructiu. […] A parer meu, qui no creu en aquest programa constructiu, no professa cap sentiment concret cap als millions de persones que moren de fam. Qui no posseeix un sentiment com aquest no pot lluitar de manera no violenta. A la pràctica, l’expansió de la meua no-violència ha seguit el mateix camí que la meua identificació amb la humanitat famolenca.»

«Els drets que no emanen del deure ben acomplert són immerescuts.»

«Dels mitjans impurs solament s’obtenen fins impurs.»

«Amagueu impuresa de ment o de cos i tindreu falsedat i violència en vosaltres.»

«Els resistents no violents hauran guanyat el dia que s’hauran estimat més l’extermini a la submissió.»

«Una llei injusta és, en si mateixa, una mena de violència. La detenció d’algú per infringir-la encara ho és més.»

images.jpg

SOBRE LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL I LA RESISTÈNCIA NO VIOLENTA

«Home a home, la força de la no-violència es troba en proporció exacta a la capacitat, que no a la voluntat, de la persona no violenta d’infringir violència.»

«El poder de què disposa una persona no violenta és sempre més gran que no aquell de què disposaria de ser violenta.»

«Per a la no violència no hi ha derrota possible.»

«[La no-violència, l’Ahimsa] és l’única cosa que roman en la vida, l’única cosa que compta: tot esforç dedicat a practicar-la ha de tenir-se per ben emprat.»

«Sé que això [el valor de l’ahinmsa] no pot demostrar-se amb raons. És una cosa que ha de ser demostrada per les persones que la viuen amb un absolut desinterès per les conseqüències que pugui tenir per a elles.»

«La no-violència en cap cas no coneix ni accepta la derrota. Per tant, un grup o una nació que hagin fet de la no-violència la raó de ser de la seua política, no pot ser sotmès a l’esclavatge ni tan sols per la bomba atòmica.»

«L’espasa del satyagrahi [del lluitador no violent] és l’amor i la inamovible fermesa que n’emana.»

«La satyagraha mai no pot emprar-se per defensar una causa injusta.»

«Les condicions necessàries per a l’èxit de lasatyagraha [lluitador no violent] són: 1. Elsatyagraha no ha de guardar al seu cor gens d’odi contra l’oponent. 2. La qüestió ha de ser vertadera i substancial. 3. El satyagrahi ha d’estar disposat a patir fins al final.»

«Per a un satyagrahi, l’art de morir consisteix a enfrontar-se a la mort amb l’alegria de l’acompliment del deure propi.»

«La satyagraha mai no és venjativa. No creu en la destrucció, sinó en la conversió. Els seus fracassos són per causa de les debilitats delssatyagrahi, no per cap defecte en la mateixa llei [de la no-violència].»

«Tal com jo ho entenc, la no-violència no té sentit si no s’expressa d’un manera directa i activa.»

«Hauríem d’aprendre a enfrontar-nos al perill i a la mort, a mortificar la carn, i a adquirir la capacitat de resistir tota mena de privacions.»

«Sens dubte la via no violenta sempre és la millor, però allí on no sigui possible, la via violenta és necessària i honorable. En aquest cas, la inacció no és altra cosa que mera covardia i pusil·lanimitat, que cal que sigui evitada de totes totes.»

«[…]. Però la veritat és que, seguint la no-violència, la nostra força s’ha incrementat passa a passa, malgrat els nostres aparents fracassos i retrocessos. D’altra banda, el terrorisme ha acabat desmoralitzant-se. La precipitació duu a l’esgotament.»

«No s’arriba a la total intrepidesa fins que no s’està disposat a abandonar l’espasa.»

«[La no-violència] és una força intensament activa, purificadora, interior. […] Pressuposa la capacitat d’oferir resistència física.»

«La no-violència és la força més gran del món, i la més activa. No es pot ser no violent passivament. […] Una persona que pot expressar l’ahimsa en la seua vida exerceix una força superior a totes les forces de la brutalitat.»

«La no-violència no es pot predicar. S’ha de practicar.»

«La no-violència és impossible sense l’autopurificació.»

«La inamovible força de la satyagraha és el patiment sense venjança.»

«Si l’intel·lecte juga un paper important en el camp de la violència, jo afirmo que ostenta un paper encara més important en el camp de la no-violència.»

«Puix que la no-violència no admet la grolleria, el frau ni la malícia, ha d’apujar el to moral dels defensors. Consegüentment, incrementarà també el to moral de la majoria feble a defensar.»

«Un home feble és just per accident. Un home fort, però no violent, és injust per accident.»

«La no-violència no coneix la derrota. No obstant, ha de ser veritablement no-violència, un un simple arranjament seu.»

«Un satyagrahi [lluitador no violent] no pot retardar una acció ni esperar que es donin les condicions perfectes per a ella. Ha d’actuar amb els materials que tingui a les seues mans, porgar les seues impureses i convertir-los en or pur.»

«Les vagues per a assolir millores econòmiques mai no haurien de tenir com a motivació oculta, una finalitat política.»

«Les vagues polítiques han de ser discutides pels seus mèrits concrets, sense mesclar-les ni relacionar-les mai amb les vagues econòmiques.»

«[Oposició no violenta]: 1. Implica no desitjar el mal. 2. Inclou un rebuig total a cooperar o participar en activitats del grup injust, fins i tot a menjar aliments que en provinguin. 3. És inútil per als qui no tenen un fe viva en el Déu de l’amor i d’amor cap a tota la humanitat. 4. Qui la practica ha d’estar disposat a sacrificar-ho tot, llevat del seu honor. 5. Ha d’impregnar-ho tot i no simplement ser aplicada a alguns actes aïllats.»

«L’ahimsa és el més eficaç davant les himsa. La seua qualitat es demostra sols en aquests casos. Les víctimes no necessiten veure’n els resultats.»

«La primera condició de la no-violència és expandir la justícia a cada un dels àmbits de la vida.»

«Hem de cercar la mort sense ànim de revenja, sense malícia i sense ira cap als qui ocasionen el desordre.»

«El millor àmbit on aplicar la no-violència és la família o la institució considerada com la família. La pràctica de la no-violència entre els membres d’aquestes famílies hauria de ser fàcil. Si això fracassa, significa que no hem desenvolupat la capacitat per a la no-violència pura.»

«L’alfabet de l’ahimsa s’aprèn millor a l’escola domèstica, i puc dir per experiència que, si n’assegurem l’èxit allí, podem estar segurs de garantir-lo a tot arreu. Per a una persona no violenta tothom és una família. Per això, no tindrà por de ningú, ni els altres li tindran por.»

«Per a l’individu [la persona no violenta] el principi bàsic a seguir és que no posseir res.»

«[Tot fent referència a la resistència no-violenta cas d’una invasió japonesa]: Els resistents no violents els negaran qualsevol mena d’ajut, fins i tot l’aigua. Ja que no forma part del seu deure ajudar ningú que devasti el seu país. […] Suposem que els japonesos obliguen els resistents a donar-los aigua: els resistents han de morir en l’acte de resistència.»

«Un satyagrahi [resistent no violent] ha de dejunar com a darrer recurs recurs, quan la resta de vies de solució han estat explorades sense èxit.»

«Però si un cop un satyagrahi emprèn un dejuni per convicció, ha d’atenir-se a la seua resolució tant si hi ha probabilitats que la seua acció fructifiqui com si no. […] Per regla general, qui dejuna tot esperant un resultat fracassa. I fins i tot quan aparentment no fracassa, perd tota l’alegria interna que un veritable dejuni comporta.»

«És un error dejunar per finalitats egoistes.»

«[El cos de voluntaris no violents]: per ser eficient ha de ser petit. Els seus membres han de conèixer-se bé els uns als altres. Cap cos ha de triar el seu propi cap. Hi ha una cosa que hauria de ser comuna a tots els membres, i és la fe implícita en Déu. Ell és l’únic company i actor. Sense creure-hi , aquests escamots per la pau no tindrien vida.»

«[El satyagrahi] hauria d’estar ben familiaritzat amb els residents de la seua localitat. Això és un servei per si mateix.»

«L’ahimsa és sempre infal·lible. No obstant, quan sembla haver fracassat, el fracàs és per causa de la ineptitud del devot.»

«[Amb motiu de la vaga de fam indefinida de gener de 1948]: Sota cap concepte s’ha de considerar que el dejuni és una maniobra política. És obediència a la peremptòria crida de la consciència i del deure. Sorgeix del pregon dolor que vaig sentir.»

SatyaSymbol

__________________________________

«Quan la pràctica de l’ahimsa [la no-violència] sigui universal, Déu reganarà a la Terra com ho fa al Cel.»

«La meua fervent recerca em va dur a la reveladora màxima que “la Veritat és Déu” en compte de dur-me a l’habitual de “Déu és la Veritat”. Aquesta màxima em permet de veure Déu cara a cara, tal com és. I essent que Ell impregna totes les fibres del meu ésser.»

«La pregària és la primera i la darrera lliçó per aprendre el noble i coratjós art de sacrificar-se en els diferents sentits de la vida que culminen en la defensa de la llibertat i de l’honor de la pròpia nació.»

«On hi ha l’ahimsa hi ha veritat, i la veritat és Déu. Com Ell es manifesta, és una cosa que jo no puc dir. Tot el que sé és que Ell ho impregna tot, i que on Ell hi és tot està bé.»

«La més poderosa de les meues armes és la muda pregària.»

«[…] Déu és una força viva. […] Qui negui l’existència d’aquesta gran força es nega a si mateix l’ús d’aquest poder inextingible, restant així impotent.»

ALTRES PENSAMENTS

«L’home, com a animal que és, és violent. Però com a esperit, és no violent. Quan desperta l’esperit que hi ha dintre seu ja no pot continuar sent violent. Llavors, o avança cap a l’ahimsa o es precipita a la perdició.»

«El pensament elevat és incoherent amb la complicada vida material basada en l’alta velocitat que ens ha imposat el culte a Màmmon.»

«Sense haver d’enumerar indústries clau, caldria una propietat estatal on un gran nombre de persones treballessin juntes. La propietat dels productes de llur feina, ja fos especialitzada o no especialitzat, hi revertiria a través de l’Estat.»

«Per a les democràcies, els homes armats són llurs salvadors. Proporcionen riquesa, sotmeten d’altres països i sostenen l’autoritat en èpoques d’aldarulls civils. Per tant, cap desitjar que la democràcia, per ser autèntica, deixi de confiar en l’exèrcit per tot.»

«La feina intel·lectual és important i ocupa un lloc indiscutible en en projecte de la vida. Però insisteixo en la necessitat de la feina física. Cap home, a parer meu, hauria de prescindir d’aquesta obligació.»

«No es pot dividir el treball social, econòmic, polític i purament religiós en compartiments estancs.»

«L’autocompassió apareix quan es fa alguna cosa per la qual esperem el reconeixement dels altres. Però aquí no hi ha cap qüestió de reconeixement.»

1-volunteers-approach-610x341.jpg