annual_report_icon

 

  • A la comunitat autònoma de Catalunya (CAC) hi hauria actualment 2.320.600 persones més grans de 15 anys que considerarien el català la seua llengua pròpia (un 36’3 del total), 310.200 persones més de les que la tindrien com a llengua inicial.).

 

  • Enfront del grup anterior 3.594.200 persones declararien identificar-se amb una altra llengua (56’3% del total, és a dir, 20 punts percentuals més per damunt dels qui s’identifiquen amb el català, però 11 punts per sota dels qui afirmen no ser catalanoparlants inicials). D’aquests tres milions llargs de persones, 2.978.900 (el 46’6%) identifiquen el castellà com la seua llengua pròpia, mentre que 614.300 s’identifiquen amb una altra llengua o combinació de llengües.

 

  • El percentatge total de població que identifica el català com a llengua pròpia ha minvat del 44’3% de 2003 al 36’3% actual: una davallada de 8 punts percentuals (o el que és el mateix, de gairebé 18%).

 

  • Gairebé el 26% dels bilingües inicials identifiquen el català com la seua llengua.

 

  • La darrera onada immigratòria ha aportat un mínim de 605.000 nous parlants més grans de 15 anys que s’identifiquen amb el castellà (de fet gairebé el 23% de les persones més grans de 15, residents a la CAC el 2018, que s’identificaven amb el castellà provenien de fora de l’estat Espanyol: un total de 682.100 persones.).

 

  • Completen el conjunt les 440.600 persones que s’identifiquen alhora amb el català i el castellà, és a dir, els qui es veuen a elles mateixes com a bilingües i així s’estimen més de considerar-se. En aquest grup es produeix, durant el període dels darrers 15 anys, un increment relatiu de gairebé 2 punts percentuals, i absolut de 217.600 persones

 

  • la llengua castellana atrauria, a l’hora d’identificar-s’hi, molts més immigrants de fora de l’estat i del domini lingüístic hispanòfon que no la catalana (una mica més del triple). Tanmateix, entre la població autòctona d’origen castellanoparlant o bilingüe català/castellà i entre la població immigrada des de l’estat Espanyol però de fora del domini lingüístic català, aquesta llengua exerciria una atracció equivalent a la que el castellà exerceix sobre els immigrants d’origen no hispanòfon.

 

  • Entre els qui es troben en el rang d’edats entre 15 i 29, el percentatge total dels qui s’identifiquen amb el català és del 37’2% (escassament un punt superiora la mitjana del present estudi, la qual cosa representa un total de 431.900 persones), per la seua banda, els qui s’identifiquen amb el castellà són 505.000 persones que representen el 43’6% del total (3 punts per sota de la mitjana actual), els qui s’identificarien com a bilingües català/castellà serien 102.900, el 8’9% del total (2 punts per sobre de la mitjana), i els qui s’identifiquen amb altres llengües i combinacions de llengües suposarien 121.200 persones , és a dir, el 10’4% (poc més de mig punt per sobre de la mitjana de l’actual estudi).

 

  • Tenint en compte que els més grans de 65 anys que declarem identificar-se amb el castellà es troben 0’6 punts per sobre de la mitjana, metre que els que declaren identificar-se amb el català es troben 8’5 punts per sobre, els que s’identifiquen bilingües 1’5 punts per sota i els que s’identifiquen amb altres llengües 6’6 punts per sobre, la tendència és a continuar amb el lent retrocés en relació amb la identificació amb la llengua catalana a curt termini.