annual_report_icon

 

  • El fenomen de la convergència lingüística al castellà, és a dir, la tendència dels catalanoparlants habituals a convergir cap a la llengua del seu interlocutor quan aquest els respon en castellà, o fins i tot, de manera preventiva, quan no saben en quina llengua els respondrà o quan, en usos públics o en línia, quan no coneixen els seus interlocutors (i podríem afegir-hi encara la tendència mostrada pels catalanoparlants a adreçar-se en castellà a un interlocutor l’aspecte del qual els fa pensar en té origen al·lòcton, o a adreçar-s’hi igualment en castellà quan, malgrat rebre resposta en català, troben que l’accent de l’interlocutor denota un origen foraster) té un efecte directe en la disminució efectiva de catalanoparlants habituals i en l’increment de parlants bilingües habituals català/castellà, i podria influir en el nombre de persones que acaben identificant-se amb la llengua natural del país. De fet, fins i tot podríem pensar que, no sols facilita que molts catalanoparlants efectius abandonin l’ús habitual de la llengua, alhora que evita que molts catalanoparlants potencials mai no arribin a fer el pas a un ús habitual de la llengua, sinó que podríem aventurar que esdevindria una raó ‒en determinats àmbits territorials prou decisiva‒ que explicaria el fet que una mica més del 4% dels catalanoparlants inicials hagin esdevingut castellanoparlants habituals.

 

  • Els qui declaren no començar mai les converses en llengua catalana constituirien gairebé el 27% de la població més gran de 15 resident a la comunitat autònoma de Catalunya (CAC), mentre que aquells que declararien fer-ho sempre restarien una mica més de 3 punts percentuals per dessota, en un 23’6%. Entre tots dos grups se situaria gairebé un 30% que declararia iniciar les converses sovint en català i un 18’2% que declararia fer-ho poques vegades.

 

  • Entre la població autòctona, aquells que declaren iniciar les converses sempre en català serien gairebé el 40%, i si a aquest percentatge hi suméssim els qui declararien fer-ho sovint arribarien fins a una mica més del 73%.

 

  • Entre la població autòctona el percentatge dels qui declaren iniciar les converses sempre o gairebé sempre en un altra llengua no superaria el 25% de la població (autòctona) més gran de 15 anys. Pel que fa a la població al·lòctona, els qui declararien iniciar sempre les converses en català es trobarien entre el 5% i el 6%, mentre que els que declararien fer-ho sovint es trobarien sobre el 17%, destacant en ambdós casos el procedents de la restat de l’Estat per sobre dels procedents de fora d’ell.

 

  • entre els parlants més grans la tendència a iniciar les converses sempre en català és més del doble que entre els més joves de la població estudiada. Així, entre els parlants entre 15 i 29 anys, el 39% declaren iniciar les converses sovint en català, metre que aquesta xifra cau fins al 18% (21 punts percentuals) entre els parlants de 65 anys i més. Pel que fa als qui declaren no començar mai o gairebé mai una conversa en català, els percentatges seguirien el mateix patró, passant, els qui declaren no començar mai una conversa en català, de poc més del 17% en la franja entre 15 i 29 anys a una mica més del 34% en la franja de més edat, mentre que els qui declaren iniciar “poques vegades” una conversa en català serien gairebé el 10% entre els parlants de més edat, i el 25’3% entre els parlants més joves.

 

  • En el transcurs dels darrers 15 anys, el percentatge de parlants que declaren mantenir-se usant el català quan el seu interlocutor els respon en castellà ha davallat en un terç, alhora que s’ha incrementat en un terç els qui declaren no adreçar-se mai en català a ningú en un 6’2%. Paral·lelament, els qui declaren no convergir mai al català han crescut en un 40% (fins al 13’3% del total de la població estudiada).

 

  • Més del 75% dels parlants estudiats declaren convergir cap al castellà quan, després d’iniciar una conversa en català, el seu interlocutor els respon en aquella llengua.

 

  • Les persones que declaren usar sempre el català i mantenir-se en aquest ús sumen, l’any 2018, aproximadament 303.000 persones (una mica més del 95% de les quals autòctones i cap d’elles, en principi, originària de l’estat Espanyol però de fora de la CAC, tot i que l’existència d’un percentatge d’una mica més del 21% de la població d’aquest origen el capteniment de les quals indica l’EULP2018 que no consta, fa que agafem aquesta dada amb pinces). Per contra hi hauria una mica més de 470.000 persones que es mantindrien sempre en l’ús del castellà (el 37’5% autòctones, el 34’5% procedent de l’estat Espanyol i el 28% nascudes fora de l’estat).

 

  • La norma de convergència és més habitual com més jove és el parlant. Així, mentre seria convergir seria l’habitual en el 68’5% dels parlants de 65 anys o més, entre els parlants entre 15 i 29 anys ho seria en el 81’6% dels casos, mentre que correlativament, la fidelitat a la llengua catalana arribaria al 19% dels més grans, però només es donaria entre el 9’3% dels més joves.

 

  • La tendència a convergir al català seria només 9’4 punts superior entre els més joves (en relació amb els parlants de 65 anys o més), en contrast amb els 14’1 punts percentuals de diferència que registraven entre aquest dos grups d’edat pel que fa al comportament de convergència al castellà, i això malgrat l’escolarització en català.

 

  • La tendència cap als usos bilingües, per tant, no és generalitzada, i es dóna sobretot en les generacions més joves i amb una vinculació més estreta amb el català, la qual cosa posa de manifest l’avenç constant del castellà com a llengua d’ús habitual en la societat catalana.

 

  • Pel que fa als parlants que iniciarien una conversa en castellà amb un interlocutor que els respondria en català, els qui declararien convergir cap al català serien el 79% (questes xifres, però, serien referides només als qui declaren saber usar el català i estar disposats a fer-ho, una xifra que oscil·laria entre el 89% de la població i el 91% del total).

 

  • La convergència lingüística al català, quan es dóna, és un comportament molt més habitual en entre la població autòctona que no en l’al·lòctona (en el si de la qual es circumscriuen exclusivament els comportaments bel·ligerants contra l’ús del català).

 

  • El percentatge de la població més gran de 15 anys que declara fer servir només o sobretot el català en els seus interaccions mitjançant smartphone no arriba a una quarta part del total (el 23’6%), mentre que l’ús exclusiu o majoritari del castellà en aquest àmbit s’enfila 43’2% del total (gairebé el 48% si hi sumem el percentatge dels qui afirmem usar, paritàriament el castellà i una altra llengua diferent del català), restant els usos paritaris bilingües català/castellà limitats a un 13’5% de les interaccions.

 

  • Són els parlants de la franja entre 15 i 29 anys els qui recorren menys a usar el català amb el mòbil (2 punts percentuals per dessota de la mitjana), mentre que són els parlants de la franja entre 44 i 64 anys els qui en fan un us més alt (4 punts per sobre de la mitjana). Pel que fa als usos bilingües català/castellà, els parlants entre 15 i 29 anys declararien fer recórrer-hi en les seues interaccions mitjançant smartphone un 21’5 del total del rang d’edat (8 punts per sobre de la mitjana).

 

  • Els parlants més joves (franja entre 15 i 29 anys), la gran majoria d’ells escolaritzats en català, recorren a l’ús habitual del castellà en eles seues comunicacions mitjançant un dispositiu de telefonia mòbil del castellà (el 43’6%, un percentatge al qual cal afegir un 6’4% que afirmen usar, paritàriament el castellà i una altra llengua diferent del català, cosa que situaria aquest grup 2 punts percentuals per sobre de la mitjana i el faria arribar al 50% del total d’aquesta rang d’edat).

 

  • Assistim, per tant, a la bilingüització, però sobretot a l’abandonament del català pel castellà (i, correlativament, a la consolidació de l’ús del castellà i a l’allunyament respecte de la llengua catalana en el cas dels castellanoparlants inicials) en les comunicacions virtuals.

 

  • El 35’4% de la població ocupada en el sector serveis respondria que fa servir sempre, o majoritàriament, el català (o el català i una altra llengua diferent del castellà) en la seua relació amb clients i usuaris, si bé l’ús exclusiu de la llengua restaria restringit a un terç del total.

 

  • En el sector serveis els usos bilingües equilibrats català/castellà, representarien el 30’2% del total, mentre que l’ús exclusiu o únic del castellà (o del castellà amb una altra llengua diferent del català) restaria una mica per sota, sobre el 30%.

 

  • En el sector serveis el panorama lingüístic és molt més favorable als usos bilingües que no el que indicarien els valors generals sobre la llengua habitual de la població. Aquesta variació, consistent a incrementar l’ús alternatiu del català i del castellà es faria a costa de l’ús exclusiu o majoritari de cada una d’aquestes dues llengües, sobretot, però a costa de l’ús exclusiu o majoritari del castellà (això darrer gràcies sobretot al paper del sector públic).

 

  • En el sector serveis, es produeix un fenomen generalitzat de convergència lingüística amb l’interlocutor que, però, no resulta tan desfavorable al català com seria d’esperar si se seguís la norma social habitual (convergència asimètrica la castellà).

 

  • Pel que fa a la llengua usada pels usuaris en la seua relació amb el petit comerç gairebé el 38% usa el català de manera habitual. L’ús del castellà com a llengua habitual dels usuaris amb el petit comerç s’enfila al 42’6% i els usos bilingues resten en poc més del 18%.

 

  • El sector del petit comerç registra una davallada de l’ús del català com a llengua exclusiva o majoritària (hauria caigut en un 20% en el transcurs dels darrers 15 anys) i l’increment de l’ús habitual del castellà (s’hauria enfilat una mica més del 23%) i dels usos bilingües paritaris, que pràcticament s’haurien doblat.

 

  • En el cas de les grans superfícies, el percentatge d’usuaris que afirmen relacionar-s’hi majoritàriament o exclusivament en català és del 33%, mentre que l’ús majoritari o exclusiu del castellà arriba al 46’4% i els usos bilingües paritaris resten en un 18’7%, unes xifres més desfavorables al català que en cas del petit comerç.

 

  • La davallada, en el transcurs dels darrers 15 anys, en l’ús habitual del català per part dels usuaris en al seua relació amb el comerç en grans superfícies representaria un 30%, mentre que els ús habitual del castellà s’hauria incrementat un 10’5% i els usos lingüístics paritaris serien un terç més alts en 2018 en relació amb 2003.

 

  • El 40% de la població més gran de 15 anys resident a les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona usaria habitualment el català en la seua relació amb els serveis sanitaris (el 68% dels quals de manera exclusiva), un percentatge molt inferior al registrat en l’estudi de 2003, quan un 47’2 dels usuaris més grans de 15 anys afirmaven usar habitual el català en la seua relació amb aquests serveis (el 81% dels quals de manera exclusiva), un molt notable descens de gairebé el 17’5%, especialment important en els usos exclusius, que haurien caigut en gairebé una tercera part.

 

  • Durant els darrers 15 anys, els usos predominants del castellà en la relació dels usuaris amb els professionals del sector sanitari haurien passat del 40’7% de 2003, al 45’2% de 2018, un increment de l’11%, registrat en una proporció molt semblant tant pel que fa a l’ús exclusiu (el 85% dels casos), com a l’ús combinat amb el català.

 

  • Pel que fa als usos lingüístics percebuts com a bilingües català/castellà de manera paritària, també s’hi hauria registrat un increment, en aquest cas del 27%, arribant a representar aquest usos declarats el 14’5% del total a data de 2018.

 

  • L’ús habitual del català és el comportament percentualment més alt en la relació amb l’Administració local a les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Així, gairebé la meitat dels usuaris (el 47’5% del total), hi emprarien habitualment aquesta llengua (aproximadament el 80% de manera exclusiva), mentre que l’ús habitual del castellà suposaria més de 10 punts percentuals menys (el 37’1% del total, majoritàriament amb un ús exclusiu d’aquesta llengua: en el 84% dels casos) i els usos bilingües català/castellà paritaris superarien per poc el 9%.

 

  • Pel que fa a les oficines de l’Administració autonòmica, les dades apunten a un ús del català com a llengua habitual, lleugerament inferior al registrat pel que fa l’Administració local, del 45’8% (que en el 82% dels casos seria exclusiu), mentre que els usos bilingües català/castellà paritaris arribarien al 7’8% (2 punts percentuals per dessota dels declarats en relació amb l’Administració local) i l’ús habitual del castellà se situaria en gairebé un 34% (3 punts per sota de l’indicador corresponent en el cas de l’Administració local, i exclusiu en el 86% del casos).

 

  • L’ús habitual declarat del català seria del 33’6% (només exclusiu en el 60% dels casos), mentre que l’ús habitual del castellà arribaria a gairebé el 48% (exclusiu en el 81% dels casos) i els usos declarats bilingües català/castellà paritaris suposarien el 13’6% del total.