annual_report_icon

  • La transmissió intergeneracional, el castellà perd entre un 8’1% i 11’7%, en funció de si es compara la llengua parlada amb els fills amb la parlada amb el pare o amb la mare. Aquesta pèrdua, però no seria absoluta, ja que una part dels qui afirmem adreçar-se en català als seus fills a diferència del que feien amb els seus pares, declaren fer-ho de manera majoritària però no exclusiva.

 

  • Els usos bilingües català/castellà també davallen, en aquest cas entre un 4’7% i un 5% a favor del català.
  • En el cas de les famílies amb usos bilingües castellà/una altra llengua diferent del català, l’evolució és favorable al castellà en un percentatge molt baix (no arribaria al 2%).

 

  • Pel que fa als residents a la CAC, nascuts fora del Regne d’Espanya i amb una llengua inicial diferent del català i del castellà, l’evolució és contraria al manteniment de la llengua familiar (fins a un 15’7 d’interrupció en la transmissió intergeneracional), si bé és d’esperar que aquesta interrupció es faci a favor del castellà.
  • Aquestes tendències s’han mantingut molt estable els darrers 15 anys, amb un lleu descens mitjà lleugerament inferior al 20% i en la tendència a favor del català.

 

  • També es registraria una tendència favorable a la transmissió lingüística del català en les famílies amb usos bilingües català/una altra diferents del castellà i en les famílies bilingües castellà/una altra llengua diferent del català, en tots dos casos fins i tot superior als valors percentuals registrats en famílies castellanoparlants inicials.
  • Si tenim en compte que els fills de la població arribada en la darrera onada immigratòria nascuts ja en les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona en la seua majoria encara no han arribat als 15 anys d’edat, haurem de concloure que l’impacte a favor del castellà entre aquest infants encara no s’ha recollit a l’estudi que analitzem i que, en canvi, sí que s’hi recull l’impacte a favor del català de les famílies d’origen castellanoparlant.

 

  • L’increment de la transmissió intergeneracional del català restaria neutralitzat a la pràctica per la baixa fertilitat existent entre els catalanoparlants inicials i habituals.
  • Només el 17% de les llars de la comunitat autònoma de Catalunya (CAC) són llars amb fills on el català és la llengua habitual (i només un 14’1% catalanoparlants exclusives). A més, si considerem que la natalitat en el si del grup catalanoparlants habituals és inferior al de qualsevol altre grup lingüístic, hauríem de considerar aquests percentatges màxims que, de fet, es trobarien per sobre dels reals. La perspectiva que se’ns ofereix és més que preocupant, ja que apuntaria la consolidació d’un procés de substitució de població que faria molt difícil un escenari de supervivència de la llengua i pràcticament inversemblant un horitzó de recuperació de la normalitat lingüística prèvia als esdeveniment militars, polítics i demogràfics del darrer segle.
  • Encara a 2018, la majoria de les llars integrades per autòctons tindrien el català com a llengua inicial, mentre que una mica més del 38% tindrien com a llengua habitual el castellà, un 10% català i castellà a l’ensems, i només un 1% d’altres llengües o combinacions de llengües.
  • Només un 9% de les llars formades per persones d’origen al·lòcton a la CAC però nascudes a l’estat Espanyol, tindrien el català com a llengua habitual, un percentatge que estaria per sota del 3% en el cas de les llars formades per persones nascudes fora de l’estat (percentatge a que es caldria afegir un gairebé 5% integrat pels qui declaren usar de manera semblant el català i el castellà o el català i una altra llengua diferent del castellà), mentre que el percentatge de les llars d’aquest característiques on el castellà és la llengua habitual arriba a gairebé el 70% del total.

 

  • (Les dades de l’EULP20013 eren encara més preocupants, ja que en elles la davallada mitjana registrada en la tendència a favor de la transmissió intergeneracional del català era del 33%. La lleugera remuntada en l’EULP2018 podria ser atribuïble a la imprecisió estatística però podria representar un increment real que, en tant que s’expressa en xifres relatives, podria ser motivat per una hipotètica disminució en la natalitat de les famílies castellanoparlants inicials establertes en el territori, les pautes reproductives de els quals tendirien a convergir amb les locals.)