annual_report_icon

 

  • Mentre en l’EULP2003 el percentatge de persones que declaraven parlar habitualment en català amb els companys d’estudis sumava un 43’4% del total (el 60% dels quals afirmava fer-ho de manera exclusiva), en l’EULP2018 aquest percentatge davalla fins al 36’3% (només un 50% del quals usaria el català de manera exclusiva), és a dir, un 16% menys.

 

  • En 15 anys l’ús habitual del castellà amb els companys d’estudis hauria passat del 31’8% (amb un 65% d’usos exclusius), al 32’8% (amb un 60% d’usos exclusius), un lleu increment de poc més del 3%, mentre que els usos bilingües català/castellà paritaris s’haurien mantingut en el 19’1%, sent la gran novetat la irrupció d’un 7’7% que declararia usar habitualment altres llengües (un 3’3%) o fer usos bilingües paritaris de català i una altra llengua diferent del castellà (gairebé el 2%) , o de castellà i una altra llengua diferent del català (un 2’5%).

 

  • El català representa la llengua de referència en la relació amb els companys d’estudis per als 38’2% de la població estudiantil, mentre que el castellà ho és ja per a un 35’3%.

 

  • En àmbit dels companys d’estudis, els usos combinats són més freqüents entre els catalanoparlants habituals que no els exclusius, cosa que no passaria en el cas dels castellanoparlants habituals. La llengua de relació amb els companys d’estudis hauria experimentat un moviment cap als usos múltiples i certa castellanització, sempre en detriment de l’ús del català, que també hauria reculat en l’ambient escolar.

 

  • El sistema estudiantil català no és realment útil per a la socialització en la llengua natural del país de la població nouvinguda.

 

  • Els estudiants al·lòctons però originaris de l’estat Espanyol les dades disponibles apunten a una tendència massiva (gairebé unànime) a usar, de manera exclusiva, el castellà.

 

  • Pel que fa a la llengua de relació habitual amb els companys de feina el castellà manté un clar avantatge sobre el català: 30’4% d’ús habitual del català (un ús exclusiu en el 50% dels casos), davant d’un 39’2% d’ús habitual del castellà (un ús exclusiu en el 66% dels casos), al qual cal sumar un 2’8% que declararia usar habitualment de manera paritària el castellà i una altra llengua diferent del català. Per la seua banda, els usos bilingües català/castellà paritaris representarien un 20’2%.

 

  • L’accés al treball, fora del sector dels serveis ja no representaria un factor d’impuls de la socialització en llengua catalana (cosa que encara sí que representaria el sistema educatiu, si bé el paper de l’escola restaria cada cop més restringit a permetre l’adquisició del codi lingüístic).

 

  • En relació amb els percentatges registrats en l’EULP2003, l’ús habitual del català amb els companys de feina ha davallat un 25%, mentre que l’ús habitual del castellà s’ha incrementat en un 11% i els usos bilingües català/castellà paritaris s’haurien mantingut iguals. A més, dintre dels usos majoritaris en català, els usos exclusius haurien davallat en un 20%, mentre que en el cas de l’ús habitual del castellà aquest descens en l’ús exclusiu no hauria arribat al 4%.

 

  • Es detecta en l’àmbit de relació amb els companys de feina un increment dels usos bilingües i de l’ús del castellà. En definitiva: un increment de l’ús absolut del castellà (i irrupció de noves llengües de relació), en detriment de manera gairebé exclusiva del català.

 

  • La franja d’edat que declara un ús menor del català amb els companys de feina és la més jove (entre 15 i 29 anys), on el percentatge d’ús habitual de la llengua del país és un 7’5% inferior a la mitjana d’ús general en aquest àmbit, mentre que el castellà hi és un 6% inferior, els usos bilingües català/castellà paritaris hi creixen un 9% i irromp almenys un 7% d’ús habitual d’altres llengües, que es mantindrà en les següents franges d’edat.

 

  • Pel que fa als parlants autòctons, l’accés a la feina, lluny de representar un estímul per a la socialització en català o resultar neutre en aquest sentit, implica un estímul cap a la socialització en llengua castellana. Així mateix passaria també, paradoxalment, en el sistema educatiu.