annual_report_icon

 

  • Mentre en l’estudi de 2003 el català era la llengua d’ús habitual en les relacions entre amics en un 39% dels casos (en exclusiva en el 57% d’ells), en l’estudi de 2018 ho és per a un percentatge d’escassament el 30% (a més a més ara en exclusiva només per als 34% del total dels casos).

 

  • la davallada de l’ús habitual del català com a llengua de relació amb les amistats ha estat de més del 23%, havent-se passat de gairebé 2.195.000 persones que es relacionarien amb les amistats habitualment en català a només 1.905.000, cosa que representa 400.000 menys que les declararien que el català seria la seua llengua habitual.

 

  • El castellà ha passat en 15 anys a ser la llengua de relació habitual amb les amistats en una mica més del 40%, a ser-ho en el 43%, un increment del 7% (si bé ho és en exclusiva en el 67% dels casos, un percentatge gairebé idèntic al de 2003, que era del 69%).

 

  • En aquest àmbit, els usos bilingües català/castellà paritaris s’haurien incrementat en només una mica més del 3% els darrers 15 anys, arribant a representar el 18’3% en 2018.

 

  • Gairebé un 4% de la població que afirmaria relacionar-se amb les seues amistats només en una o més d’una llengua diferents, en tot cas, del català i del castellà.

 

  • Si ens fixem en els percentatges de les franges d’edat més jove (entre 15 i 29 anys i del 30 anys als 44) els percentatges de parlants que declararien relacionar-se amb les seues amistats habitualment en llengua catalana serien, respectivament, de poc més del 27% i 24% (amb uns usos exclusius del català del 38% i del 35’5% respectivament), mentre que els usos bilingües català/castellà paritaris ascendirien, en el primer grup, a gairebé el 20% dels casos, mentre que l’ús habitual del castellà (o del castellà i una altra llengua diferent del català) arribaria a una mica més del 47’5% del casos en aquesta franja més jove i al 52’5% en la immediatament superior.
  • Les dades sobre usos lingüístics amb els veïns assenyalen un ús habitual del català de poc més del 31% davant d’ús habitual del castellà de gairebé el 48% i d’uns usos bilingües català/castellà paritaris al voltant del 17%, que representarien, respectivament, en relació amb el 2003, un descens del 17% per al català i un increment de gairebé el 9% per al castellà, mentre que els usos bilingües es mantindrien estables.

 

  • Els usos lingüístics declarats amb els veïns en la franja d’edat més jove (entre 15 i 29 anys) registren 30% d’ús habitual del català i 47’5% d’ús habitual amb el castellà en la franja entre 15 i 29 anys, i 26’5% d’ús habitual del català per un 51% d’ús habitual del castellà en la franja immediatament superior (entre 30 i 44 anys). Els usos bilingües en ambdós casos es trobarien, novament, al voltant del 17%.
  • La població al·lòctona procedent de fora de l’estat Espanyol pràcticament no usaria gens el català en les seues relacions d’amistat (ho faria només un 4% dels casos, i encara majoritàriament en usos combinats), mentre que habitualment usaria el castellà (o el castellà en combinació amb una altra llengua diferent del català) en un 73’5% dels casos. En aquest grup, l’ús habitual en l’àmbit de les amistats d’altres llengües diferents dels català i del castellà (que arribaria a una mica més del 13% dels casos, més del triple que l’ús habitual del català) seria fins i tot superior al dels usos bilingües català/castellà paritaris (que no arribarien al 7’5% del total).

 

  • Pel que fa als parlants al·lòctons procedents de la resta de l’estat, l’ús habitual que fan del castellà en les seues relacions d’amistat s’aproparia al 80%, presentant uns usos bilingües català/castellà paritaris del 18% i deixant el català com a llengua de relació habitual amb els amics en un testimonial 8’4%.