annual_report_icon

 

  • No arriba al 30% del total de la població resident a la comunitat autònoma de Catalunya (CAC) més gran de 15 anys el percentatge dels qui creuen que el català hauria de tenir-hi (en un futur, segons la qüestió formulada en l’EULP2018) un paper prioritari (dintre d’aquest grup només un 42’5% consideren que aquest paper pròpiament hauria de ser el de llengua única), als quals caldria sumar poc més d’un 1% que declararien voler un futur en què la predominança lingüística fos repartida entre el català i una altra llengua diferent del castellà.

 

  • En xifres absolutes, els qui es decantarien per la predominança del català (o del català al costat d’una altra llengua diferent del castellà) sumarien, aproximadament, 1.955.000 persones (una xifra molt propera a la dels parlants inicials de català més grans de 15 anys).

 

  • Podem dir que els residents a la comunitat autònoma de Catalunya que declaren pensar que al català li correspondria en el seu mateix domini lingüístic el mateix estatut que el castellà té en el seu no serien més de 800.000 persones (entre els més grans de 15 anys), gairebé 175.000 persones menys que les que declaren estimar-se més la seua minorització.

 

  • Entre els parlants més joves (entre els 15 i els 29 anys) la voluntat que el català, en el seu mateix domini lingüístic, arribi a tenir un estatut igual o semblant al que el castellà té en el seu és encara inferior (mentre que en els grups d’edat successius anirà incrementant-se, fins arribar al 35,5% dels parlants de 65 anys o més) i registra només un 24% (6’5 punts percentuals inferior als qui es declaren, en aquest grup d’edat, parlants inicials de català i 13 punts inferior als qui s’hi declararien catalanoparlants d’identificació). A més, només una tercera part d’aquests parlants aspiraria que aquesta correspondència fos completa. En aquest grup d’edat el percentatge dels qui mostrarien la seua preferència perquè el català compartís estatut amb una llengua diferent del castellà seria de l’1’4%.

 

  • Podem dir que la xifra dels qui no valorarien prou la llengua catalana com per arribar a considerar-la digna de ser la llengua de referència del país sumarien almenys 4.215.000 persones entre els més grans de 15 anys residents a les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, és a dir, gairebé dos terços de la població més gran de 15 anys, per menys d’un terç que, amb més o menys intensitat pensa el contrari.

 

  • Trobem gairebé un 14% que declara considerar que el català hauria de romandre minoritzat en el seu domini lingüístic històric (cosa que representaria gairebé 890.000 persones residents a la CAC). A darrer aquest grup caldria que s’hi afegís, encara, un 1’3% que declara que les llengües que caldria que predominessin en la CAC haurien de ser el castellà i alguna altra diferent del català, cosa que faria ascendir la població que manifesta desafecció explícita cap a la llengua natural del territori estudiat fins una mica més de 975.000 persones. (Aquests percentatges, en 2003 sumaven fins a un 25’6%, que ara ha davallat sobretot a favor d’un estatut bilingüe català/castellà.)

 

  • Entre els parlants de la franja més jove (entre 15 i 29 anys) els partidaris de la minorització del català sumarien una mica més de l’11%.

 

  • Entre els parlants autòctons, els partidaris de la minorització de la llengua pròpia suposarien només un 6’5%.

 

  • Els qui manifesten la seua preferència per un futur amb paritat lingüística català/castellà, representarien gairebé el 40% de la població estudiada ‒el grup majoritari‒ i una mica més de 2.520.000 persones (3.670.000 persones, és a dir un 50% de la població més gran de 15 anys, si hi sumem els qui mostren preferència per usos paritaris del català, el castellà i una o unes altres llengües). Aquest percentatge arribaria al seu valor més alt entre els parlants de la franja d’edat més estudiada (entre els 15 i els 29 anys): gairebé el 42% (56% si hi sumem els qui mostren preferència per usos paritaris del català, el castellà i una o unes altres llengües; 6’4 punts per sobre del percentatge general). Els partidaris de la minorització del català sumarien una mica més de l’11%.

 

  • Entre les parlants autòctons, els partidaris que el català tingui, en el seu mateix domini lingüístic, un estatut igual o semblant al que el castellà és gairebé d’un 42% del total, mentre que els partidaris d’usos paritaris amb el castellà no arribarien al 36% (el 47% si hi sumem els qui mostren preferència per usos paritaris del català, el castellà i una o unes altres llengües), i els partidaris que el català compartís preponderància amb una altra llengua diferent del castellà suposaria un altre 1’2%.

 

  • Gairebé el 31% dels parlants al·lòctons procedents de l’estat Espanyol mostrarien la seua preferència per la minorització de la llengua catalana, mentre que aquest percentatge ascendiria al 25% entre els parlants d’origen al·lòcton.

 

  • Entre els residents al·lòctons d’origen en l’estat Espanyol els partidaris d’un estatut bilingüe català/castellà arriba a gairebé el 48’5% (el 53’3% si hi sumem els qui mostren preferència per usos paritaris del català, el castellà i una o unes altres llengües), mentre aquest percentatge entre els al·lòctons procedents de fora de l’estat es de gairebé el 43’5% (el 56’5% si hi sumem els qui mostren preferència per usos paritaris del català, el castellà i una o unes altres llengües). D’altra banda, entre aquests darrers parlants el percentatge de partidaris que el català adquireixi un estatut igual o semblant al que el castellà té en el seu domini lingüístic arribaria a gairebé el 13% (per un 9’5% dels parlants al·lòctons procedents de l’estat Espanyol).

 

  • Gairebé el 80% dels residents a la comunitat autònoma de Catalunya (CAC) procedents de l’estat Espanyol no creu que el català mereixi, en el seu domini lingüístic, mateixa consideració que el castellà té en els territoris d’on, majoritàriament, aquesta població procedeix, i no sols això: gairebé una tercera part d’aquesta part de la població es decanten per la minorització de la llengua.