images

EULP2018. RESULTATS ÀMBIT TERRITORIAL DE L’EBRE. DOSSIER DGPL

  • El català, com a llengua d’ús habitual a les Terres de l’Ebre, hauria experimentat una davallada del 20% en els darrers 15 anys, passant de ser la llengua habitual del 90% de la població més gran de 15 anys, a ser-ho de poc més del 72%, és a dir, poc més de 110.000 persones (més grans de 15 anys).

  • El castellà, com a llengua d’ús habitual a les Terres de l’Ebre, hauria passat de ser la llengua d’ús quotidià habitual del 7’5% de la població més gran de 15 anys en 2003 a ser-ho de l’11’5% en 2018. Una davallada de 3000 persones menys en 10 anys. 

  • El percentatge de bilingües habituals català/castellà hauria passat de ser estatísticament irrellevant l’any 2008 a representar el 4’4% de la població ebrenca actual, cosa que representa unes 6.800 persones (una xifra molt semblant al nombre total de catalanoparlants habituals perduts).

  • El retrocés de l’ús exclusiu del català cap als usos mixtos hauria afectat a uns 4.000 parlants, mentre que n’hi hauria uns 2.500 que, partint d’una llengua inicial diferent de la catalana haurien avançat cap a usos més o menys paritaris del català i del castellà.

  • Si bé una mica més del 72% de la població més gran de 15 anys a la regió de l’Ebre declararia tenir com a llengua habitual el català, aquets ús habitual decauria gairebé 20 punts percentuals a l’hora d’usar-lo per escrit i per a ús personal.

  • Causes que expliquen la davallada de l’ús habitual de català:
    • Manca de relleu generacional per un creixement natural negatiu de la població catalanoparlant inicial i habitual.
    • En principi, la població efectivament bilingüe de les Terres de l’Ebre és només la catalanoparlant inicial.
    • Existència de múltiples entrebancs a l’ús normal de la llengua catalana (que fa que, en molts àmbits aquest ús sigui pràcticament inexistent).
    • Arribada, les dues darreres èpoques d’un contingent molt elevat de població immigrada parlant de llengües diferents del català (i sovint parlant de castellà).
    • Tendència dels catalanoparlants a canviar de llengua quan el seu interlocutor no els respon en català, o fins i tot a interpel·lar-lo directament en castellà quan pressuposa que ha vingut de fora o, simplement, si no el coneix.
    • Constatació per part dels nouvinguts que la llengua del poder és la castellana i que el català no passa de ser optatiu i opinable (consideració, aquesta darrera, que comparteixen amb molts catalanoparlants autòctons després de segles de condicionament lingüístic).

  • El darrer vintenni han arribar a les Terres de l’Ebre entre 30.000 i 35.000 persones procedents de fora dels territoris de llengua catalana (als quals cal sumar un percentatge significatiu de persones procedents d’altres àmbits del domini lingüístic català però de llengua habitual castellana).

  • Entre nouvinguts de fora del domini lingüístic del castellà, la disminució de la transmissió de la llengua d’origen oscil·laria entre el 36% i el 38% en la primera generació (de manera aclapadora a favor del castellà).

  • Fins un 11’5% de la població més gran de 15 anys de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta declaren no saber parlar la llengua del país, cosa que representaria, en xifres absolutes, una mica més de 14.000 persones.

  • Deu anys enrere, el percentatge de persones més grans de 15 anys residents a la regió de l’Ebre que declaraven no saber parlar català era 5’3 punts percentuals superior (16’8%) i arribava en xifres absolutes, a una mica més de 22.000 persones, és a dir, unes 8.000 persones més que en l’actualitat.

  • Una mica menys del 4% del total de la població més gran de 15 anys la que declara no entendre la llengua del país, cosa que, en xifres absolutes representaria una mica més de 5.000 persones (una xifra molt semblant a la de 10 anys enrere).

  • Els residents a l’Ebre més grans de 15 anys que no es declaren capaços d’entendre textos escrits en català representarien el 12’5% del total de la població més gran de 15 anys (és a dir, unes 15.500 persones), mentre que els qui declararien no saber escriure aquesta llengua arribarien al 29% del total dels més grans de 15 anys (unes 36.000 persones). En ambdós casos es constata una millora en relació amb les dades de 2008, quan els qui afirmaven no entendre el català escrit eren el 19’6% (més de 25.500 persones) i quan els qui asseguraven no saber-lo escriure superaven el 40’5% del total (una mica més de 62.500 persones, 25.500 més que en l’actualitat).

  • El català és la llengua inicial del 66’7% del total dels residents més grans de 15 anys. Aquest increment en xifres relatives, però, no es correspon a un augment real, ja que, en xifres absolutes, el saldo final apuntar una pèrdua de 2.300 parlants (atribuïble, principalment, al creixement natural negatiu d’aquest grup de població), situant-se actualment en gairebé 102.000 parlants inicials de llengua catalana.

  • S’ha registrat pèrdua general de població a la regió de l’Ebre des de 2008 (període en què s’hi ha passat de 187.468, a primer de gener de 2008, a 178.156, a primer de gener de 2018).

  • La població resident a l’Ebre de llengua inicial castellana representaria el 15% del total dels més grans de 15 anys (gairebé 23.000 persones).

  • La població resident a l’Ebre que té com a llengua inicial una diferent del català i del castellà arribaria al 12% (gairebé 18.500 parlants).

  • El percentatge de població ebrenca que declararia tenir com a llengua inicial alhora la catalana i la castellana (bilingües inicials) seria estatísticament irrellevant.

  • A diferència del que passa en el global de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, a la regió de l’Ebre, el nombre de persones residents més grans de 15 anys que identifiquen el català com la seua llengua pròpia (llengua d’identificació) és menor que el percentatge de catalanoparlants habituals, concretament uns significatius 4’8 punts percentuals menys (el percentatge total és de 67’4%, pràcticament idèntic al de parlants inicials), cosa que representaria 102.700 parlants (4’2 punts percentuals menys que en 2008, cosa que es tradueix en una minva de gairebé 12.000 persones).

  • L’any 2018 apareix per primer cop un percentatge estatísticament rellevant de parlants que declaren identificar-se a l’ensems amb el català i el castellà, que arriba al 6’7% del total de més grans de 15 anys (quan, en 2008, l’àmbit de l’Ebre era l’únic en què aquesta identificació era tan escassa que ni tan sols se li assignava cap percentatge), percentatge que equival a 4.400 persones.

  • Hi hauria 7.000 parlants habituals de català que no tenen aquesta llengua com a aquella que identifiquen com a pròpia. La valoració de les dades apuntaria cap a un cert poder d’atracció del català que duria una part de la població immigrada a parlar-lo amb més o menys freqüència, però no a identificar-s’hi.

  • El percentatge de persones més grans de 15 anys que tindrien el castellà com a llengua d’identificació en 2018 seria del 12’4% (2’5 punts percentuals més que en 2008), cosa que es tradueix en gairebé 19.000 persones.

  • El percentatge de persones que declararien identificar-se amb alguna llengua diferent del català i del castellà arribaria al 10’7%.

  • Només el 60’9% de la població més gran de 15 anys de l’àmbit de l’Ebre que viu almenys amb una altra persona (gairebé 83.000 persones), afirma emprar a la llar, de manera exclusiva, el català (un 11% menys que 10 anys enrere).

  • En l’EULP18 apareix un 9’1% de parlants que declararien usar a casa més el català que no pas el castellà, un percentatge de població amb usos mixtos a la llar que no apareixia l’any 2008 que es tradueix en gairebé 12.500 persones.

  • Si sumem aquesta dada amb la del punt anterior el resultat ofereix un saldo de 4.700 persones menys de les que afirmaven usar el català a la llar fa 10 anys (i que, a més, aleshores, afirmaven emprar-lo de manera exclusiva).

  • Un 8’6% de la població (11.700 persones), declararia usar exclusivament el castellà a la llar.

  • El 4’9% del total dels parlants més grans de 15 anys (6.600 persones) declaren usar ala llar el castellà i una altra llengua (aquest grup era estatísticament irrellevant fa 10 anys)

  • La població que declara usar a la llar només una (o unes) llengües diferents del català i del castellà representaria, l’any 2018, el 7’4% de la població (10.000 persones), un 41% menys que 10 anys enrere (quan suposava un grup de més de 17.000 persones).

  • La transmissió intergeneracional seria favorable al català en un interval entre 1 i 3’2 punts percentuals, un increment molt baix i que no arriba a la mitjana de la CAC. Fa 10 anys en l’EULP08, la transmissió intergeneracional del català en un interval d’entre un 3’8 i 3’9 punts, és a dir, clarament superior a l’actual.

  • El percentatge total de població ebrenca més gran de 15 anys que declararia començar sempre o sovint les converses en català arribaria al 81’2% del total (i tres quartes parts d’aquests parlants declararien fer-ho sempre), davant del 52’5% que declara fer-ho en el conjunt de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

  • Gairebé el 17% de la població estudiada declararia no fer-ho mai o poques vegades (una xifra que coincideix amb la dels qui es declararien no ser catalanoparlants habituals).

  • La convergència lingüística cap al castellà seria practicada pel 75% dels entrevistats, 4’5 punts percentuals més que en 2008, quan pràcticament un de cada quatre entrevistats declarava mantenir-se en l’ús del català.

  • El percentatge de parlants més grans de 15 anys que declara no canviar de llengua si comença a parlar en castellà i el seu interlocutor li respon en català no sobrepassa el 5% del total de la població estudiada (unes 6.700 persones), cosa que representaria 1’6 punts percentuals menys que 10 anys enrere

  • La convergència lingüística cap al català, que seria practicada pel 78’6% de la població (no detectant-se ningú que manifesti una actitud reactiva o bel·ligerant).

  • A la regió de l’Ebre, els usos lingüístics en els interaccions efectuades mitjançant un parell de telefonia mòbil apuntarien a ús exclusiu o majoritari del català de gairebé un 48’4%, que representa més del doble que la mitjana general de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC), mentre que l’ús exclusiu o majoritari del castellà i l’ús mixt del castellà i una altra llengua diferent del català resta en un 16’5%, és a dir, tres vegades inferior a la mitjana de la CAC. Pel que fa als usos paritaris català/castellà en aquest àmbit, el percentatge també és inferior al de la mitjana de la Comunitat Autònoma (9’5% en el cas de l’Ebre, davant d’un 13’5% del global).

  • Pràcticament el 50% dels residents a l’àmbit de l’Ebre més grans de 15 anys declaren usar exclusivament el català amb les seues amistats (cosa que representa una davallada de 18 punts percentuals, és a dir, una pèrdua de més del 25% de parlants exclusius, que suposa més de 32.500 parlants), mentre que gairebé un 20% més declara relacionar-se amb els seus amics sobretot en català, però també, en més i menys mesura, en castellà.

  • Gairebé un 12% afirmen relacionar-se només en castellà o en castellà juntament amb un altra llengua diferent del català (per tant, gairebé 18.000 persones, una xifra pràcticament idèntica a la dels qui declaren tenir el castellà com a llengua habitual).

  • Un 9’5% dels entrevistats afirmem usar de manera més i menys paritària el català i el castellà a l’hora de relacionar-se amb les seues amistats. En conjunt, s’hauria produït un increment molt significatiu dels usos bilingües català/castellà en aquest àmbit (estatísticament irrellevants en 2008 i del 20% en l’actualitat, percentatge que suposa més de 37.500 parlants).

  • Pel que fa al percentatge de persones que declaren usar en l’àmbit de l’amistat el català i el castellà de manera paritària, veiem que s’ha més que doblat, passant d’una mica menys del 4’5% al 9’5% actual.

  • L’ús del català com a llengua exclusiva de relació amb els veïns hauria caigut, en el transcurs dels 10 darrers anys, d’una mica més del 71% a només el 55’3% (una davallada de gairebé una quarta part), mentre que l’ús majoritari però no exclusiu d’aquesta llengua hauria passat de ser estatísticament irrellevant en 2008 a representar gairebé el 16% en 2018.

  • L’ús bilingüe paritari català/castellà amb els veïns hauria passat de no ser estatísticament rellevant fa 10 anys a representar el 9% en 2018.

  • Mentre en 2008 el català era la llengua exclusiva d’ús de pràcticament el 70% de la població ebrenca més gran de 15 anys que cursava estudis, en 2018 aquest percentatge hauria caigut gairebé un 40%, situant-se en només el 42’3%.

  • Un 25’3% de població ebrenca que cursa estudis, més gran de 15 anys, declara fer un ús majoritari d’aquesta llengua, però ja no exclusiu.

  • En la relació amb els companys de feina, la població que declara usar exclusivament el català més que quadruplica la que declara usar exclusivament el castellà (un 10’5% davant d’un 43’3%, 7 punts menys que en 2008), mentre que els qui declaren usos mixtos català/castellà arriben a una mica més al 30% de la població (més del triple que 10 anys enrere).

  • Pel que fa als usos lingüístics en del petit comerç, la població resident a l’Ebre més gran de 15 anys declararia usar-hi exclusivament el català representaria més del doble de la qui declararia usar només el castellà o fer un ús paritari del català i del castellà, mentre que gairebé un 22% de la població declararia usar-hi totes dues llengües però fer un ús prioritari de la primera.

  • Respecte a 10 anys enrere l’ús exclusiu del català en el petit comerç (hauria perdut més de 38.500 parlants (és a dir, un terç del total).

  • Pel que fa als usos lingüístics en del petit comerç, els qui declararien emprar exclusivament el castellà no superarien el 13%).

  • Dos terços de la població més gran de 15 anys que afirmaria usar únicament o principalment el català en la seua relació amb les grans superfícies

  • Pel que fa a l’ús exclusiu o prioritari del castellà, en les grans superfícies representaria un 18’2% dels casos, mentre que els usos bilingües paritaris arribarien al 13’5%

  • Mentre que en 2008 prop de tres quartes parts del parlants més grans de 15 anys afirmaven usar exclusivament el català en la seua relació amb les entitats financeres, en 2018, aquest percentatge hauria davallat a encara no el 60%

  • Els usos mixtos lingüístics mixtos en català i castellà en la relació amb les entitats financeres haurien passat del ser estatísticament irrellevants fa 10 anys al 20’2% actual.

  • En la relació amb els professionals de l’àmbit sanitari l’ús exclusiu del català ha davallat en més d’un terç, situant-se en encara no un 46% del total, quan en 2008 més del 70% declarava emprar-hi exclusivament el català i l’ús exclusiu del castellà restava en encara no un 25%.

  • Els usos bilingües en la relació amb els professionals de l’àmbit sanitari haurien passat de ser estatísticament irrellevants en 2008 a representar un terç del total en 2018.

  • En l’àmbit de la relació amb l’administració de la Generalitat, la davallada en l’ús exclusiu del català hauria estat de 3 punts percentuals, mentre que l’ús del castellà s’hauria incrementat en 1 punt.

  • En l’àmbit de la relació amb l’administració de la Generalitat, els usos mixtos haurien passat del 9’7% a una mica més del 12%.

  • En l’àmbit de la relació amb els usos lingüístics amb l’administració estatal, hi observem una davallada de gairebé el 30% en l’ús exclusiu del català (que en 5 anys hauria passat del 44’7% al 34’9%), mentre que l’ús exclusiu o majoritari del castellà hauria passat del 20’4% al 27’3% (un increment de més d’un terç).

  • Els usos mixtos en l’àmbit de la relació amb els usos lingüístics amb l’administració estatal no haurien experimentat cap canvi significatiu, mantenint-se en una mica més del 29%.

  • La població ebrenca més gran de 15 anys que manifesta desitjar per al català en el futur un ús únic o prioritari i, per tant, que podem pressuposar que estaria d’acord amb atorgar a aquesta llengua, en el seu domini històric, una consideració igual o semblant a aquella de la qual el castellà ja gaudeix en l’actualitat en el seu, arribaria al 54’2% del total, una xifra pràcticament idèntica a la de 10 anys enrere (54’6%).

  • Prop d’un terç de la població de l’Ebre més gran de 15 anys (31’7%) declara que, en un futur voldria que la seua llengua d’ús habitual fos només el català (poc més de 48.000 persones). Aquest percentatge suposa una pèrdua de gairebé 11 punts percentuals respecte a 2008, quan era el 44’5% de la població més gran de 15 anys la que manifestava aquest voluntat (cosa que representa una reculada, pel que fa a quest capteniment lingüístic assertiu de més de 12.000 persones en xifres absolutes).

  • En els darrers 10 anys, la ideologia bilingüista ha experimentat una difusió significativa en la societat ebrenca.

  • El castellà és l’única llengua que la totalitat dels residents a les Terres de l’Ebre afirmen entendre, l’única que arriba a un gairebé 99% de persones que afirmen saber-lo parlar, i l’única que sap escriure el 95% de la població, i també aquella en què la població que té totes aquests competència afirma dominar-la de manera excel·lent (força per damunt del domini que afirmen tenir en català aquells que s’hi declaren competents).