cavall-fort-escola-catala.jpg

Com ja hem dit, la metodologia immersiva és el mitjà més adequat per a l’ensenyament de les llengües que, després d’haver estat minoritzades en el seu mateix territori, aspiren a recuperar la situació de normalitat que els correspondria de no haver estat perseguides, i el mitjà més adequat per a l’adquisició de la llengua de la societat d’acollida per part de la població escolar nouvinguda, sobretot quan aquesta suposa un contingent molt alt de persones. Per tant, sembla com si la immersió lingüística fos una metodologia especialment pensada i dissenyada per al cas de Catalunya.

Però podem assajar de respondre la qüestió de l’encapçalament d’una altra manera: si la immersió és el mètode d’ensenyament de llengües amb més demanda arreu del món, aquell cercat per l’anomenat “turisme lingüístic” i el que ha inspirat les estades lingüístiques internacionals, què ho fa que aquí hi hagi qui el consideri nociu? I encara: si és la metodologia considerada més adequada a indrets com Quebec, Suïssa o Califòrnia, per què no ha de ser-ho a casa nostra? I encara una darrera consideració, que sembla definitiva: si la immersió és el mètode considerat més adequat i l’efectivament emprat a les comunitats autònomes de l’estat Espanyol de llengua castellana, per què no hauríem de considerar-lo bo a les de llengua catalana (o basca o gallega). Què ho fa que la immersió lingüística en castellà sigui inqüestionable en les escoles de les comarques castellanoparlants de l’interior del País Valencià i que en canvi sigui blasmada la immersió en català en les comarques catalanoparlants de la costa, nord i centre de la mateixa comunitat? Hi ha cap raó per això que no sigui política i discriminatòria?