PIL

Quan enviem els nostres fills a fer una estada lingüística a Irlanda o a Anglaterra per tal que aprenguin anglès en un entorn on aquesta llengua sigui omnipresent i, per tant, necessària per comunicar-se i desenvolupar les activitats quotidianes, aleshores optem per un programa d’immersió. Dit d’una altra manera: la immersió lingüística és el nom que rep qualsevol mètode d’aprenentatge de llengües en què, partint d’un plantejament pràctic i comunicatiu, la llengua a aprendre és, alhora, l’ensenyada, la que vehicula l’ensenyament i la de l’entorn de la classe i del seu context immediat (pati, altres dependències del centre, llengua de relació amb la comunitat educativa…)

La immersió, per tant, és una metodologia d’ensenyament-aprenentatge d’una llengua que no és la inicial de l’estudiant.

Ensenyar en català a un estudiant catalanoparlant inicial no és immersió, és normalitat; és escola catalana. Ensenyar català i en català en un entorn immediat catalanoparlant a un estudiant no-catalanoparlant inicial és utilitzar metodologia immersiva, que sempre resulta la més eficaç a la finalitat proposada (l’aprenentatge del català en el nostre cas) quan la llengua ensenyada no és l’única o l’hegemònica de l’entorn de l’aprenent. Per això els programes immersius estan tan sol·licitats a l’hora d’aprendre llengües estrangeres (i es fan pagar tant, quan no es troben implementats en l’ensenyament públic).

El fet que, en l’actualitat, per causa de la persecució històrica i consegüent minorització de l’ús de la llengua catalana en l’àmbit públic, de la impossibilitat ─davant de la resistència de l’Estat─ de mantenir aquesta llengua com la de referència i de la societat catalana, i de l’arribada massiva de població immigrada durant el darrer segle, el català hagi esdevingut la llengua materna (inicial) de poc més del 31% de la població, cosa que dificulta enormement que sigui adquirida d’una manera adequada per part de la major part de la població escolar si no és, justament, recorrent a la metodologia immersiva. La immersió, per tant, s’ha convertit en l’única garantia que la població catalanoparlant pugui veure respectat el seu dret fonamental a usar amb normalitat la seua llengua al seu domini lingüístic i l’única manera que la població procedent de fora d’aquest pugui incorporar el català al seu bagatge lingüístic, trobar-se en disposició d’usar-lo amb normalitat i fluïdesa i integrar-se lingüísticament a Catalunya, garantint-se així la cohesió i la solidaritats socials que li calen i que es mereix la Catalunya contemporània. Sense la immersió lingüística, la majoria de la població catalana seria monolingüe en castellà, els catalanoparlants tendirien a veure la seua llengua reduïda a usos merament domèstics i privats, els encara no-catalanoparlants veurien minvades les seues oportunitats, i tot això alhora que s’afavoriria la fragmentació social.

En definitiva, la immersió lingüística és la millor metodologia perquè els nous catalans no es vegin apartats de la comunitat catalana original i discriminats per aquest fet, i perquè els catalanoparlants siguin respectats en el seu dret fonamental a usar el català en el territori on és llengua natural. Per això mateix, dificultar o impedir l’aplicació d’aquest mètode pedagògic constitueix una atemptat contra els drets dels uns i dels altres.