catalaARA.jpg

L’escola catalana és l’escola que volem per a Catalunya, l’escola que es mereixen els nostres fills, els xiquets i les xiquetes d’un tros de terra, que si bé és com qualsevol altre, té la particularitat que és el nostre i que és aquell on volem viure, i viure-hi junts.

L’escola catalana és aquella que no amaga als nostres fills d’on vénen, que no els oculta res del que han vist i viscut els seus pares, i els pares del seus pares, i els pares d’aquests…, una escola que fa possible l’aprenentatge de la llengua de Catalunya i atorga a aquesta el lloc de preferència que naturalment li correspon com a llengua transmissora de coneixements i d’experiències, un lloc que només ha perdut o se li ha qüestionat des de la força exercida des de fora de Catalunya (el lloc que se li atorgaria a qualsevol altra llengua viva, moderna i de llarga tradició cultural, a l’indret on es parlés, sempre que aquest lloc fos un país lliure).

L’escola catalana és l’escola que ens cohesiona i que forma ciutadans crítics, cultes i desvetllats, alhora que els prepara perquè puguin esdevenir bons professionals.

L’escola catalana és, en fi, l’escola que ens retorna la dignitat alhora que obre els nostres fills al món i els ensenya també altres llengües.

Ara bé, si l’acabat de dir encara no us aclareix què és i què volem que sigui l’escola catalana, us direm què no és i què no volem que sigui, perquè potser el revers de la moneda ens ajudarà a entendre més i millor l’anvers acabat de descriure: l’escola catalana no és, ni volem que sigui, una escola que, com la que tradicionalment hem viscut, oculti als estudiants catalans Catalunya i la seua història, una escola dissenyada des de fora del país i al marge de les nostres institucions democràtiques, una escola on sigui optatiu estudiar en la català o en la qual aquesta llengua no pugui ser apresa correctament i no calgui acreditar el seu coneixement al final de l’ensenyament obligatori.

L’escola catalana no és, ni volem que sigui, una escola on siguin els jutges els qui decideixin la llengua vehicular de les matèries impartides, i que ho facin sobre criteris polítics, que no pedagògics, i fent valdre el principi que un de sol pot imposar-se a la majoria, ni que aquesta inclogui tota la resta.