fhmap_2019.jpg

En la mesura que per escola catalana entenem una escola atenta a les especificitats dels alumnes catalans, que no alieni els xiquets i les xiquetes de la història del país, de la seua cultura i de la seua llengua, que sigui capaç d’integrar els nous catalans que arribin per a viure amb nosaltres, que contribueixi a cohesionar-nos a tot plegats en una comunitat solidària, i que formi ciutadans crítics i oberts al món, el model d’escola catalana segueix els mateixos principis que animen la institució escolar arreu del món.

Una escola catalana en continguts i llengua a Catalunya és tan normal com una escola portuguesa en llengua i continguts a Portugal. És clar que, si l’any 1668 Portugal no hagués recuperat la seua independència respecte de la corona hispànica, avui en dia aquesta escola portuguesa en llengua i continguts potser no seria vista com a normal per a Portugal. Això, val a dir, demostraria que els dubtes que de vegades alguns manifesten en aquestes matèries no són dubtes per raons lingüístiques, ni culturals, ni pedagògiques, ni ètiques, sinó per raons estrictament polítiques. I tots convindrem que aquesta mena de política no hi té res a fer a l’escola.

I si encara algú dubta de la bondat i normalitat de l’escola catalana, que es demani: com no ha de ser normal i bo si ha estat un model d’escola capaç d’acollir amb normalitat centenars de milers d’estudiants arribats d’arreu del món en diverses onades migratòries, i fer-ho sense que ningú no hi hagi vist res d’estrany, en aquest model?