europa-monolingc3bae

Ja hem vist que la metodologia d’immersió actualment aplicada a Catalunya no té altra finalitat que garantir l’existència de bilingües equilibrats en català i en castellà. Afirmar que l’objectiu perseguit és el monolingüisme (s’entén que en català) constitueix, per tant, un judici d’intencions clarament arbitrari, oimés quan aquesta pretensió no ha estat defensada per cap actor social de rellevància a casa nostra.

Però dir això encara és poc, perquè, atenent l’actual situació lingüística de Catalunya, on la llengua que les darreres dècades ha arribat a ser clarament majoritària és la castellana (gairebé el 53% de la població catalana la té com a llengua inicial, gairebé el 49% de la gent declara tenir-la com a llengua habitual i és l’única llengua coneguda per la totalitat de la població), on entre el 80% i el 85% de les hores de televisió en obert consumides són en aquesta llengua (que és també majoritària a Internet, aclaparadorament majoritària en els mitjans escrits i pràcticament l’única en la televisió de pagament i en les plataformes d’streaming), on una part de la població declara no tenir cap coneixement de català (i gairebé un 6% ni tan sols entendre’l una mica), on la llengua d’integració inicial de la població nouvinguda és gairebé en exclusiva el castellà, on el català té gravíssimes dificultats per aixecar el cap a l’Administració de justícia, on l’única llengua d’obligat coneixement és el castellà, on la llengua dels negocis i l’activitat econòmica és majoritàriament el castellà, on et poden refusar inscriure una patent si la sol·licitud està redactada en català, on veure un film doblat al català acaba suposant un exercici d’excursionisme, on és impossible llegir en català els efectes secundaris del medicament que et prens, on et poden caure els cabells cercant un xampú etiquetat en català, on, on, on… que es pretengui que la tasca alfabetitzadora en català duta a terme l’escola (pel fet que aquesta tasca s’hagi universalitzat i prescrit, i es dugui a terme per mitjà d’una metodologia que és la més adient per culminar-la amb èxit en un entorn lingüístic com el descrit) és un mecanisme que ens apropa al monoligüisme social en català (un monolingüisme que, val a dir, es donava en la societat catalana abans que aquesta perdés la possibilitat de governar-se a ella mateixa i que es dóna, ara mateix, en els territoris de parla castellana del mateix estat Espanyol, en aquest cas, però, en castellà) i que, de fet, aquest n’és l’objectiu, constitueix un exercici de mala fe.

Allò que sí que és cert és que l’escola catalana constitueix, ara mateix, l’única cosa que allunya Catalunya de convertir-se en una comunitat monolingüe… en castellà.