2017112116533911360.jpg

Proveu a canviar els substantius “Catalunya” i “català” de l’exclamació de l’encapçalament per un altre corònim i el seu corresponent gentilici (“Castella” / “castellà”, “Flandes” / “flamenc”, “Anglaterra” / “anglès”, “Quebec” / “quebequès” —és a dir: francès del Quebec—, “Aràbia” / “àrab”…) Continuaria encara tenint sentit aquella exclamació a les vostres oïdes?

Feu ara aquest altre exercici: canvieu “Catalunya” per “Tibet” i “català” per “tibetà”. Torna ara a tenir sentit l’exclamació? Imagino que per a tots ─o per a la majora─ dels qui llegireu aquestes línies no cap, però segurament per a la majoria de ciutadans xinesos sonaria realment justa; ajustada a la veritat (mentre que des d’aquí es tendirà més aviat a considerar com els veritablement radicals aquests xinesos que considerarien fora de lloc que un tibetà pogués voler viure en tibetà al Tibet, i no aquest, per molt que ens recordessin que, en els darrers 60 anys, la composició de la població tibetana ha canviat significativament, fins al punt que ara ja hi viuen, al Tibet, almenys tants ciutadans d’origen xinès —que s’expressen, majoritàriament, en llengua han—, com tibetans).

Doncs bé, allò que val per als altres, també per a nosaltres, i no cal dir res més.

Per contra, si barregéssim els topònims i els gentilicis posats com a exemples, tindrien sentit els enunciats resultants? Tindria sentit dir, per exemple: «Voler viure a Flandes només en àrab és un senyal de radicalitat»? El tindria dir: «Voler viure a Anglaterra només en tibetà és un senyal de radicalitat»? Oi que coincidim a dir que no en tindrien, de sentit? I, si no, fixeu-vos en aquest altre exemple: “voler viure a Castella només en català és un senyal de radicalitat”. Oi que en aquesta exclamació tots hi coincidiríem i donaríem per bo el que s’hi diu? Així doncs, per què, si canviéssim “Castella” per “Catalunya” i “català” per “castellà” (i diguéssim que «voler viure a Catalunya només en castellà és un senyal de radicalitat»), tants pensarien que és un despropòsit? Cal que responguem?

Per cert, implantar el català a Castella fins al punt de fer possible de viure-hi només en català, això sí, i no una altra cosa, seria actuar «com Franco, però a l’inrevés». En canvi, a l’estat Espanyol, on es considera una pretensió acceptable voler viure a Catalunya només en Castellà, quan s’alcen veus denunciant-ho no és estrany que rebin com a resposta l’acusació que és aquesta pretensió la que implicaria voler fer el mateix que fer Franco, però ara en sentit contrari.

Cinisme, inconsciència, incapacitat crítica, mala fe o suprematisme?