rewwgfg

Aristòtil va néixer a Estagira, el 384 Ac, fill de Nicòmac, metge personal del rei Amintes III, de Macedònia. Va ser educat com un membre de l’aristocràcia i, a l’edat de divuit anys, va traslladar-se a Atenes per continuar la seva formació a l’Acadèmia platònica, on Plató va ser el seu mestre. Allí i va romandre durant gairebé vint anys, primer com a alumne i, posteriorment, com a professor. No en marxà fins després de la mort de Plató, el 347 aC. (moment en què va decidir, també, de començar a allunyar-se dels ensenyaments del seu mestre i a elaborar un pensament original).

Un cop va abandonar Atenes, viatjà a la cort del seu amic Hèrmies, tirà d’Assos, a l’Àsia menor, i, més endavant, va anar, amb el seu amic Teofrast, a l’illa de Lesbos, on es va consagrar a investigacions botàniques i zoològiques. Poc després de la mort d’Hèrmies, va ser convidat per Filip II, de Macedònia, a convertir-se en el tutor del seu fill Alexandre (era l’any 343 aC). Aristòtil acceptà aquest encàrrec i el va exercir fins el 336 aC, moment en el qual Alexandre (que seria anomenat el Gran) succeí el seu pare (que havia reeixit a sotmetre tot Grècia dos anys abans, després de la batalla de Queronea, l’any 338 aC).

En 335 aC va tornar a Atenes i hi va fundar la seva pròpia escola, coneguda amb el nom de Liceu. Durant aquest segon període d’estada a Atenes, Aristòtil va dedicar-se tant a la investigació com a l’ensenyament. Va ser en el transcurs d’aquests anys a Atenes que va morir la seva dona, i Aristòtil es va tornar a casar. Fruit d’aquest segon matrimoni va nàixer el seu fill Nicòmac. I va ser també durant aquest període de mestratge a Atenes (que s’allargà dotze anys) quan es creu que Aristòtil va produir moltes de les seves obres, totes elles diàlegs, dels quals, però, només ens han arribat alguns fragments. Les obres aristotèliques que finalment han sobreviscut presenten la forma de tractat, i en la seua major part no havien estat escrites pensant a ser publicades, sinó que es creu que s’havien compost com a notes de suport a les classes que impartia (és a dir, com a apunts de les conferències que Aristòtil pronunciava davant els seus alumnes).

Després de la mort d’Alexandre (en 323 aC), el sentiment antimacedoni va accentuar-se a Atenes (que,al cap i a la fi, era una ciutat ocupada). En aquest nou context va ser que Aristòtil fou denunciat per no lloar els déus. Davant de l’acusació, l’Estagirita va optar per marxar a la propietat que la família de la seva mare a tenia a Calcis, a la veïna illa d’Eubea. Allí hi va morir, per causes naturals, l’any 322 aC, a l’edat de 62 anys.

PRINCIPALS OBRES D’ARISTÒTIL (Corpus aristotelicum)

  • La Lògica (o Organon Aristotelicum), 6 llibres
  • La Metafísica (o Philosophia Primera), 14 llibres
  • La Física, 8 llibres
  • La Biologia, 4 llibres
  • La Política, 8 llibres
  • Ètica a Nicòmac, 10 llibres
  • Ètica a Eudem, 7 llibres
  • Magna moralia (o Gran ètica), 2 llibres
  • Retòrica, 3 llibres
  • Poètica, 2 llibres
  • De l’ànima
  • Sobre el cel

dfdsdfsdsf