—Heus ací un principi reduït a una fórmula. Tot naturalisme en la moral, açò és, tota moral sana, es regeix per un instint vital, —un precepte de la vida que es compleix mitjançant un determinat cànon de «es deu» i «no es deu», així es remou del camí de la vida qualsevol obstacle i hostilitat. Ocorre el contrari amb la moral contranatural, açò és, gairebé tota la moral ensenyada, exaltada i predicada fins ara, perquè es torna precisament contra els instints de la vida, —implica una condemna, de vegades discreta, de vegades sorollosa i insolent, d’aquests instints. En dir «Déu examina el cor», es diu no als desitjos més baixos i més elevats de la vida i es pren Déu com a enemic de la vida… El sant que és grat a Déu és el castrat ideal… La vida acaba on comença el «regne de Déu»…

COMENTARI

Nietzsche expressa un principi: qualsevol moral acceptable no negarà la vida : siguin els que siguin els mandats d’aquesta moral, no s’oposaran a la vida, a les passions genuïnes de l’ésser humà, als seus instints. Qualsevol moral acceptable arrelarà en la naturalesa instintiva de l’home i, per aquest motiu, admetrà ser qualificada de moral natural.

Per contra, les morals que neguen els instints són contranaturals i inacceptables. Aquests morals solen recórrer a Déu, que veuria fins i tot el fons del nostre cor. Per això, aquestes propostes morals, no sols condemnarien les accions naturals i les seues conseqüències, sinó també el mateix fet de sentir, en el nostre interior, les pulsions i els instints, connaturals al nostre ésser d’humans. Per a aquestes morals, el sant és l’arquetip de castrat.