RESUMS

  1. L’educació no és el que diuen els sofistes (518b-c)
  2. L’educació consisteix en l’exercici de la facultat racional pròpia de l’ànima humana. Per poder exercitar aquesta facultat i progres-sar en l’educació cal una transformació integral de l’individu: educar no sols és créixer en coneixements sinó també créixer moral-ment. (518c-d)
  3. La bondat (virtut) i la maldat morals depenen del coneixement. Aquell que és intel·ligent però no sap què està bé resulta més perillós i les seues accions són més nocives que no aquell que, sent igualment ignorant, no és tant intel·ligent. Allò fonamental, per tant, no és ser àgil amb el pensament, sinó conèixer què està bé.(518d)
  4. El cos i els sentits són font de maldat i perverteixen l’ànima.(518d-e i 519a)
  5. Sols els savis (els educats) podran governar, ja que sols els disposen de la ciència i de l’alçada moral necessàries, i malgrat que els afers de la ciutat constitueixin una ocupació més baixa que l’estudi (que la pura contemplació de les idees), serà necessari que el savi (el filòsof) es faci càrrec del govern.(519b-d)
  6. La justícia consisteix en l’harmonia que fa possible la felicitat dels ciutadans. (519d-e)
  7. El filòsof té l’obligació d’assumir la responsabilitat del govern de la ciutat perquè ha estat la ciutat la que els ha proporcionat l’educació que han rebut (per tant, si obliguem els savis a abandonar l’estudi i la contemplació de la veritat per tal que es dediquin al govern de la república, en realitat, no estarem sent injustos amb ells).(519e i 520a-d)
  8. El filòsof coneix què és allò realment valuós. No desitja res merament terrenal  i està, per tant, lliure d’ambicions i passions mesquines (de manera que mai no disputarà amb altres per la possessió de poder i d’honors).(520d-c i 521a-b)

GLOSSARI D’EXPRESSIONS:

–  “el que s’esdevé” (518c)

Les coses del món visible, els objectes particulars i en canvi constant (i les seues imatges)

–  “allò que és” (518d-c)

Les Idees, els darrers principis (arkhai) del kosmos noetós

–  “tota l’ànima” (518c)

  L’ànima humana en tota la seua totalitat (les seues tres parts: racional, irascible i concupiscent)

– “excrescències com de plom emparentades amb la generació –i que, adherides a ella per la gula i altres plaers i apetències semblants, fan que la visió de l’ànima es giri cap a baix-” (519a)

  Les necessitats materials, els apetits corporals, els instints, les preferències i tendències que lliguen l’ànima al món visible i material (que la llastren “cap a baix”, cap al topos oratós, com el plom). Aspectes que embruten i li sobren a l’ànima –excrescències, per tant-, quan l’ànima hauria de tendir a una cada cop més gran purificació.

– “Els uns, perquè no tenen en la vida cap objectiu de cara al qual orientar tot el que fan” (519b)

 Plató es refereix als ignorants, als qui viuen en la mera opinió i que, per desconèixer les idees, viuen desorientats, desconeixent quin és el seu lloc i quin és el veritable camí de la virtut.

– “vanes ombres” (520c)

 Les falses imatges de la felicitat i la virtut: les riqueses, els honors, el poder, els instints corporals…

– “Però qui vagi al govern no ho ha de fer com a amant, perquè si no els rivals d’amor lluitaran contra ell” (521a)

Cal evitar que aquells que ocupin els càrrecs governamentals ho facin moguts pel desig de poder, ja que si es permet que els qui anhelin el govern puguin accedir a les magistratures públiques, aquestes es convertiran en objecte de cobejança i disputa per part dels ambiciosos.

–  “cada imatge, què és i de què” (520b)

La frase completa en la qual trobem aquesta expressió és la següent: “[…] sabreu, cada imatge, què és i de què […]”. Doncs bé, amb les paraules “què és” d’aquesta frase Plató fa referència a l’essència de la Idea de la qual “cada imatge” és còpia, i recordem que l’essència determina la naturalesa d’una cosa i estableix allò que aquella cosa és, és a dir, allò que la defineix i la diferencia de les altres coses. Aquesta naturalesa o essència específica depèn de la Idea. Així, direm que totes les coses concretes que són còpies d’una Idea determinada són coses de la mateixa espècie, és a dir, totes elles són realitats concretes que responen a una mateixa naturalesa o essència continguda en la Idea de la qual són exemples concrets. Per exemple: tots els cavalls serien exemples concrets de l’espècie “cavall”, dit altrament: tots els cavalls concrets responen a la definició de l’espècie cavall, tenen la naturalesa del cavall (actuen com un cavall, creixen com un cavall, responen com un cavall…), present en la Idea “Cavall”.

Per un altre costat, les paraules “de què” de la frase anterior és una referència directa a la Idea que copia cadascuna de les coses d’una mateixa espècie.

Així, entendríem l’oració completa d’aquesta manera: i sabreu cada cosa quin tipus de cosa és (quina és la seua essència, la seua definició, la seua naturalesa específica) i quina Idea copia.