RTV-PPCC

Ens cal un espai comunicatiu comú dels territoris de llengua catalana (Principat, inclòs Catalunya nord, Andorra, Illes Balears i Pitiüses, País Valencià, comarques de parla catalana de l’Aragó i ciutat de l’Alguer). Una llengua de més de quatre milions de parlants de fet i amb un rerefons de sis milions més de parlants potencials ofereix moltíssimes més possibilitats i facilitats que no tres mercats fragmentats (un d’entre dos i dos i mig de parlants, un altre mig milió a tot estirar, i un tercer de milió i mig per la banda alta), que a més obvia una part de l’audiència potencial (Catalunya Nord i l’Alguer). La confecció de productes únics orientats al tot en comptes de productes diversos orientats, cadascun d’ells, a una part d’aquest mercat globalitzable, permetria de reduir-ne costos alhora que faria aquests productes més rendibles també en la mesura que, en incrementar-ne l’audiència, n’incrementaria també l’atractiu de cara als anunciants i els investors. Tot plegat, a més d’alliberar recursos per a la multiplicació de les produccions, previndria la multiplicació d’estructures innecessàries, frenaria el creixement de les ja existents, obriria la porta a la creació de centrals de compra i promouria la creació de grans empreses centralitzades de transformació dels productes adquirits (doblatge i subtitulació), de producció de materials propis i de comercialització d’uns i d’altres que ens permetrien gaudir dels avantatges d’una economia d’escala. La fragmentació és cara i representa una llast, i de dificultats l’existència de les quals no depèn de nosaltres ja en tenim prou i massa com perquè, a més, ens n’autoimposem nosaltres per manca de previsió o per no plantar cara a les inèrcies que arrosseguem. Per fer possible aquesta unificació ens cal només deixar de banda la visió que ara tenim de la llengua catalana com de si d’una bomba de rellotgeria es tractés, tot substituir-la per una altra que ens la mostri com un valor que ens permet ampliar el nostres horitzons i ens dota de força per a esdevenir una comunitat humana amb veritable capacitat d’influència sobre l’estat (com una eina que ens permetrà empoderar-nos políticament al segon grup humà més important de l’estat, per darrere del castellà), substituir el càlcul curttermi-nista per veritable decisió política (recolzable argumentalment en la bondat de l’optimització dels recursos disponibles) i visió d’estat, a més ─inexcusablement─ d’un estàndard general universalment acceptat, només possible a partir de la convergència de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Interuniversitari de Filologia, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Xarxa d’Universitats Lluís Vives, i que comportarà, a la pràctica, i atès l’estat actual de les coses, a la priorització de la seua variant oriental com a forma estàndard de projecció exterior i d’incorporació de productes externs al mercat intern, i possiblement a acostumar-nos a fer referència a la llengua catalana amb l’apel·latiu nou, però històricament fonamentat, de llengua catalanovalenciana.


Cal garantir que el codi emprat en els mitjans de comunicació sigui correcte en tots els seus aspectes (fonètic, lèxic, sintàctic…), perquè, al cap a al fi són aquest mitjans els qui poden arribar a tenir més influència en la millora de la qualitat lingüística dels estudiants (pensem, que sovint els nostres joves passen més hores davant d’una pantalla que les que passen parlant amb els seus pares i a l’escola, sumades).
Aquesta mateixa capacitat d’influència justifica que es procuri que els conductors dels programes de ràdio i de televisió en català i la resta de persones involucrades, així com els intervinents en les produccions audiovisuals en llengua catalana, evitin normalitzar pràctiques diglòssiques com la de la convergència lingüística cap al castellà o el recurs a aquesta llengua com a procediment per a aconseguir un efecte còmic o d’apropament a l’audiència. De fet, generar i difondre un català col·loquialitzat és un objectiu a aconseguir, de la importància del qual tot sovint no ens adonem.

En el cas concret de les produccions de ficció en català caldria que, sempre que l’efecte dramàtic no ho justifiqués, s’evités també de naturalitzar-hi la presència habitual del castellà i de normalitzar-hi les actituds lingüístiques de subordinació del català (de manera anàloga a com, per exemple, es mira d’evitar de normalitzar prejudicis sexistes, racistes o d’altres tipus).

La creació d’un espai comunicatiu comú dels territoris de llengua catalana exigiria la promoure la creació d’empreses que defugissin la lògica dels límits estatals i autonòmics i d’un organisme públic conjunt, àgil, dotat d’autonomia i de capacitat executiva, en què es poguessin trobar les corporacions públiques audiovisuals ara existents i es confederessin. Aquest organisme, que caldria que fos integrat per persones de demostrada solvència professional en l’àmbit informatiu, comunicatiu i audiovisual, i compromeses amb el projecte (defugint, per tant, la lògica de les quotes polítiques), seria l’encarregat de de dissenyar una  projecte estratègic de creació d’un espai comunicatiu comú per als territoris de parla catalana i de coordinar-ne els seus progressius desenvolupament i consolidació en base a les estructures ara ja existents, que es podrien reestructurar sense que això hagués d’implicar, en cap cas, la seua inflació. Les dotacions pressupostàries per fer possible el projecte seria fornides per les institucions públiques (autonòmiques i locals), que el cas de la Catalunya Nord i l’Alguer, si legalment no fos possible que anessin més enllà, podrien centrar-se en les infraestructures de què calgués proveir els propis territoris. Caldria comptar, a més, amb la amb la complicitat i la intervenció de la universitat, a la qual també li pertocaria jugar un paper de primer ordre en la delimitació de l’estàndard lingüístic i d’un manual general d’estil.

El projecte estratègic hauria de contemplar almenys:

  • un pla conjunt d’ajudes i de finançament en condicions avantatjoses adreçats a la formació d’empreses privades de l’àmbit audiovisual (en què podrien participar també empreses financeres dotades de fundacions) i del qual totes les institucions públiques involucrades es coresponsabilitzarien (deixant la porta oberta a la creació de patronats). Aquests ajuts i finançament es complementarien amb assessorament organitzatiu i financer orientat a la promoure que les empreses creades siguin sòlides i duradores.
  • La creació d’un organisme central de compres de produccions alienes,
  • la creació d’un centre públic dedicat a la subtitulació,
  • la creació d’una escola catalana de doblatge pública,
  • la creació d’un servei centralització de correcció lingüística, i
  • la creació un o de diversos centres superiors d’estudis d’art dramàtic (o l’ampliació dels ja existents) en què la qualitat lingüística dels professionals formats hauria de tenir-hi un paper essencial.

Així mateix, caldria:

  • influir en el marc teòric generals dels plans d’estudis de les facultats de periodisme i de comunicació de les universitats de l’àmbit lingüístic catalanovalencià tot desplaçant-lo cal l’autocentrament en la comunitat dels territoris de parla catalana,
  • incrementar la dotació pressupostària d’aquestes facultats d’ensenyament superior estratègiques i facilitar-hi l’accés,
  • promoure els intercanvis tant teòrics com personals entre aquestes facultats, i
  • promoure la introducció en elles de matèries lingüístiques que garantissin al formació de professionals solvents també en aquesta dimensió essencial de la seua futura feina.
  1. Cal promoure entre aquest professionals el desenvolupament d’una marc de referència amb el centre en el triangle Barcelona-València-Palma, a partir del qual obrir-se al món lliures d’inèrcies que els duguin a prioritzar uns altres marcs mentals i informatius de manera injustificada (som on som, i això no és obviable, però el centre de perspectiva pot desfragmentar-se i autocentrar-se alhora que l’àmbit d’interès pot depurar-se d’adherències no justificables racionalment).
  2. És probable que tenir que alguns dels organismes públics actualment existents puguin dificultar aquest projecte. En aquest cas caldrà eliminar-los o, si això no fos possible, reformular-los i subordinar-los al nou organisme públic conjunt, en la jerarquia de valors del qual el primer i principal fóra la creació d’un espai comunicatiu comú, l’aprofitament òptim del mercat global catalanoparlant i l’increment de l’oferta audiovisual disponible en la nostra llengua.
  3. Destaquem que cal aprofitar les possibilitat que obre l’existència, en el si dels territoris de llengua catalana, d’un de dotat de potestat estatal: el principat d’Andorra, que podria contribuir a dotar l’organisme conjunt a què fem referència d’una cobertura jurídica que ajudés a resguardar-lo, a ell a i les seues iniciatives, de l’hostilitat previsible que pogués venir de l’estat Espanyol. Podria arribar-se a preveure la possibilitat que l’organisme conjunt fos un organisme andorrà i que les aportacions econòmiques provinent d’institucions ubicades en els dels estats espanyol, francès i italià se situessin en el marc de les respectives polítiques de subvencions (les bases de les quals caldria, potser, modificar ad hoc). Els altres grans aliats foren l’autonomia universitària i la possibilitat preferent de delegar l’activitat efectiva en mans d’empreses de titularitat privada (que tanmateix tindrien el taló d’Aquil·les d’haver de ser suportades directament i indirectament des del sector públic).
  4. Caldria que es reformulés la manera d’entendre la reclamada i mai no aconseguida reciprocitat entre les televisions autonòmiques del Principat, del País Valencià, de les Illes Balears, i de la televisió estatal l’andorrana, atenent a les limitacions que el marc políticolegal actual li imposa i tenint en compte, també, el fet que sovint emeten productes iguals o molt semblants, generant una reiteració que fa perdre l’interès de l’audiència alhora que resta hores d’emissió a productes nous i, per tant, limita la diversitat d’allò que s’ofereix. Aquesta reciprocitat podria repensar-se en forma d’emissió conjunta de gran part dels programes, inclosos els informatius (sense perjudici, però, de l’existència de possibles programes informatius de caràcter regional, emesos sempre alhora i, per tant, no disponibles per tota l’audiència en un mateix moment), i d’harmonització de les respectives graelles d’emissió. A més a més es podria promoure la creació de segons i tercers canals públics que emetessin, en l’espai radioelèctric cedit per l’estat (múltiplexs), i igualment de manera conjunta i harmonitzada, productes adquirits o produïts en col·laboració. Ara bé, si l’acabat de dir fos vist com a massa difícil, cabria la possibilitat de mantenir l’actual independència dels diversos canals ara ja existents, i dels seus respectius àmbits d’emissió, tot  prioritzant la programació adreçada a infants i joves i creant, paral·lelament, un nou canal  conjunt centrat en la ficció i els reportatges que es produiria de manera conjunta i s’emetria alhora en els diferents territoris del domini lingüístic aprofitant les possibilitats que ofereixen els múltiplexs de què actualment es disposa i recorrent (en el cas de la Catalunya Nord i de l’Alguer a les possibilitats que ofereix la legislació europea de col·laboració interregional).
  5. Per tal de garantir la competitivitat d’aquest canal se li transferien gran part dels recursos econòmics i humans de què actualment disposen la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’ens de la Radiotelevisió de les Illes Balears i la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. A més, i en la forma que l’ordenament legal ho permetera, caldria que rebés també l’ajut i la col·laboració de les institucions nord-catalanes, de les alguereses i de les andorranes. Novament l’adquisició i doblatge de productes a l’exterior caldria que es fes de manera conjunta i, per tant, optimitzant els recursos. Així mateix, fóra necessari que els programes informatius pogués emetre tinguessin caràcter general (sense perjudici, però, de possibles desconnexions simultànies de caràcter regional).
  6. En qualsevol cas és urgent la creació d’un canal de televisió convencional infantil i d’un altre d’adreçat als adolescents adreçat a l’audiència d’aquestes franges de tot el domini lingüístic. És més, cas que no fos possible la posada en marxa simultània d’un canal de ficció i reportatges conjunt i de sengles canals més: un per a la franja d’infants i preadolescents i l’altre per a la d’adolescents i adults joves, caldria prioritzar aquest dos darrers. En definitiva, allò òptim fora optar per canals conjunts generalistes i especialitzats, però si això no fos possible, s’imposa la creació de canals paral·lels als ja existents, sense descurar en cap cas la col·laboració entre aquests darrers i prioritzant els canals comuns destinats a públic infantil, adolescent i jove.
  7. Les freqüències corresponents a múltiplexs autonòmics actualment cedides a televisions privades s’haurien de recuperar i, així mateix, caldria alliberar aquelles cedides a canals públics d’audiència testimonial, com és el cas de l’actual Canal 33, d’Esports 3. Per suposat restaria disponible, cas de prosperar la primera proposta, la freqüència destinades a la recepció d’IB3 a la comunitat autònoma de Catalunya, de la qual, si calgués, també es podria disposar cas d’optar-se per la segona possibilitat.
  8. El canal de notícies 324 hauria d’esdevenir un canal de notícies general per atots els territoris de llengua catalana.
  9. Totes les cadenes es rebrien a Andorra, l’Alguer i a la Catalunya nord, cosa que suposaria que un part de l’audiència potencial desconeixeria la llengua castellana i obligaria al doblatge o la subtitulació d’aquells que intervinguessin en aquesta llengua en qualsevol dels programes emesos (com ja es fa amb els que intervenen en qualsevol altra llengua diferent de la catalana).
  10. D’altra banda, la col·laboració no hauria de limitar-se a la televisió convencional, sinó que caldria que s’estengués també a la ràdio (a la qual es traslladaria el mateix esquema seguit pel que fa a la televisió), si bé, en aquest cas, cabria la possibilitat que la fórmula es fes extensiva a la radiodifusió provada, reinvertint-se els estalvis en la millora dels programes i, si fos possible, en l’obertura de noves emissores.
  11. És molt important, també, que tots els canals de televisió en llengua catalana estiguin disponibles en els paquets de televisió de pagament que ofereixen les empreses de telecomunicacions, i que s’hi pugui accedir mitjançant assistents de veu.
  12. Cal engegar campanyes de promoció a gran escala de les pàgines web tv i Filmincat. Alhora és necessari i urgent, tenint en compte els hàbits dels nostres infants i joves i la seua dieta de consum de productes culturals, aconseguir que plataformes com HBO, Netflix i similars, emetessin tantes produccions en llengua catalana, o doblades la català, com fóra possible (i en el cas que una producció estigués disponible en més d’una llengua, que aquella a la qual accedís l’espectador per defecte fos la catalana). La via per avançar en aquest sentit podria trobar-se en un compromís per part de les institucions (i també d’entitats de la societat civil) d’endegar una campanya de captació de subscripcions per a les plataformes receptives a oferir continguts en català, subscripcions que, d’altra banda, podria valorar-se la possibilitat de subvencionar per als particulars i d’adquirir per als hospitals, centres d’ensenyament, centres de menors i, en definitiva, tots els altres centres públics en què disposar d’aquest servei pogués tenir sentit.
  13. Caldria també valorar la possibilitat de crear una plataforma de titularitat pública de canals temàtics i generalistes fets en català o doblats o subtitulats en aquesta llengua que podrien oferir totes les empreses proveïdores d’aquesta mena de servei i fer-ho a preu subvencionat. Aquesta plataforma seleccionaria els canals a oferir tenint en compte, a l’ensems, criteris de popularitat i de qualitat (caldria que fos una oferta de canals que, davant de la dificultat d’accedir, per raons de preu, als grans canals d’entreniment destaqués per oferir continguts amb valor afegit cultural, divulgatiu i formatiu, i que, alhora, incorporés canals d’entreteniment amb productes no pensats únicament per a acumular audiència).
  14. En qualsevol cas, es podria crear un portal conjunt per a l’emissió en línia i en streaming de totes les televisions de l’àmbit lingüístic. Cabria la possibilitat de prescindir de l’emissió de canals internacionals de televisió i confiar aquesta tasca al aquest portal web.
  15. Almenys pel que fa als programes i produccions fetes pensant en un públic infantil o adolescent, caldria establir estratègies de difusió a les xarxes socials pensades per a aquests targets, ja fos mitjançant anuncis promoguts o pel sistema de propostes a partir de mots clau. Així mateix, es podrien contractar especialistes en xarxes socials que ajudessin de manera gratuïta i anònima a promocionar els productes audiovisuals casolans fets en llengua catalana i que haguessin superat un filtre de qualitat. No seria necessari sol·licitar aquest servei, però fóra convenient que els potencials productors particulars de continguts en coneguessin l’existència.
  16. Paral·lelament aquest serveis de difusió i promoció podria crear-se un servei en línia d’assessorament (mentoria) a l’edició de vídeos en català (inclosos els musicals) que, a partir de permetre penjar vídeos per part de particulars registrats (previ filtre del contingut per tal d’evitar, per exemple, materials que vexatoris o que atemptessin contra valors com la igualtat), i de permetre que aquest vídeos siguin votats, oferís una proposta gratuïta d’edició dels cent més valorats cada mes.
  17. Així mateix, caldria que es generalitzessin, entre les institucions locals, autonòmiques o regionals, els concursos de vídeos casolans el guanyadors dels quals fossin decidits pel nombre d’agradaments rebuts a la xarxa.

Iniciatives proposades per Arnau Rius i Llorenç  l’article Tres propostes audiovisuals per garantir el futur del català entre els joves”, publicat per Nació Digital el 20 de maig de 2019, i que fem nostres:
  • Fóra necessari «un nou equip amb prioritat pressupostària al qual se li encomani la missió de generar continguts independents no emesos a la TDT i que a més, no hagin de tenir obligatòriament aplicat un branding associat a la CCMA [ni a cap altre ens públic]: els nostres infants i joves, a Youtube i Instagram, busquen iguals i no al pare estat proveint serveis.
  • »[…] es disposaria un equip dissenyat per caçar tendències mitjançant recerca, panells, big data, etc. Connectat amb aquest equip, hi hauria un segon grup de treballadors que seria responsable de generar continguts pseudocasolans en català que ja estan triomfant en anglès o en castellà. I evidentment seria també responsable de generar continguts amb voluntat d’avançar-se al boom del moment. Aquest segon equip hauria de tenir guionistes, dissenyadors gràfics i editors de vídeo que mentoritzessin a youtubers i bandes de música […] Seria interessantíssim valorar la capacitat creativa de l’extraradi barceloní i oferir-hi assessorament i videoclips amb acabats potents, que els joves sentin les institucions a prop seria un triomf.
  • »Aquest contingut generat per aquesta nova ala de la CCMA hauria de ser posicionat al mercat no només mitjançant la seva qualitat de producte, sinó també gràcies a anuncis targetitzats que apareguin quan els joves catalans busquin a la competència (SEM) o acabin de mirar a la competència (recomanats esponsoritzats).»
  • Creació d’una plataforma pública, privada o mixta de micropagaments on els autors de productes audiovisuals en català casolans o pseudocasolans poguessin registrar-se, vincular-hi les seues realitzacions i acreditar quin ha estat el seu èxit mitjançant el nombre total de visualitzacions. Aquells que utilitzessin aquesta plataforma rebrien, a partir d’un nombre determinat de visites, i sempre proporcionalment al total d’aquestes, una petita quantitat de diners. Mitjançant una plataforma com aquesta «qualsevol contingut catalanoparlant per a joves i infants que pogués acreditar un nombre de visites molt més baix i realista que el que imposa el mercat global, podria rebre un import avalat pel seu èxit, i tal fet l’esperonaria a ell i als seus propers a continuar generant contingut en català.
  • »[…]
  • »Tècnicament la plataforma de monetització oferiria un web on mitjançant el login via el compte de Youtube o Instagram associat de l’usuari, es verificaria l’autenticitat de la proposta de pagament i després de comprovar que el contingut no fos discriminatori (en cap cas entrant en la qualitat d’aquest […]), s’autoritzaria el micropagament.»
  • Creació d’una plataforma amb propostes de creació de contingut i pagament un cop realitzades (patronatge sota demanda): aquesta proposta també pot beure de capital públic o privat i estaria pensada especialment per a produccions casolanes o pseudocasoles com ara unboxings, però també o retransmissions de partides de videojocs, com que no s’adequen a un producte televisiu ni són monetitzables via Google inc. o Facebook inc., no es fan. En aquest cas la iniciativa consistiria en «una plataforma de proposta i micropagaments on un equip de persones s’encarreguen de pensar quins continguts no s’estan generant en català a Youtube i Instagram. Un cop l’equip ha decidit quin contingut no s’ofereix a Youtube o Instagram en la nostra llengua, penja una proposta a la plataforma amb la quantitat de diners que s’ofereixen per realitzar tal contingut i s’obre un procés ràpid d’inscripcions de gent que vulgui crear-lo. En acabat, amb les inscripcions ja tancades, l’equip triarà la proposta que exposi i defensi el millor plantejament pel futur contingut. Tot això mitjançant un sistema d’avaluació a cegues sense veure els noms dels candidats. Un cop el projecte estigui adjudicat, el guanyador tindrà un temps determinat per penjar el contingut. I un pic aquell contingut estigui penjat i es verifiqui que no és discriminatori, es procediria al pagament del treball en qüestió.»

  1. Caldria pensar també a organitzar un equip de persones que es dediqués a dotar de subtítols els reportatges, documentaris i produccions de ficció disponibles en obert en plataformes com Youtube. La seua tasca s’assemblaria a la que ja ara fan dels viquipedistes catalans, si bé, en aquest cas, podria ser remunerada, de manera que dedicar-s’hi fos atractiu per un públic ampli. Per dur a terme aquesta tasca d’un manera satisfactòria caldria que un grup de control revisés la qualitat de la traducció i la correcció lingüística en català dels subtítols confeccionats i se n’encarregués, tot seguit de pujar, els vídeos a través de diversos canals oberts a tal efecte.
  2. Resulta del tot inacceptable que els films doblats al català i exhibits en els cinemes del país sigui encara tan baix i que, a més, se’ls reservin els horaris i les sales menys atractius per al públic. La Generalitat de Catalunya potser no podrà fer respectar la llei del cinema que havien aprovat, però té l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè tant el percentatge de films doblats com el de de còpies distribuïdes no siguin inferiors al 25% del total. Cal que s’agafi a questa possibilitat tolerada (a la qual també es podrien acollir les autoritats valencianes i balears) i la faci complir sense excuses, tot vetllant perquè els condicions d’exhibició de els còpies en castellà no siguin, en cap cas, pitjors de les reservades a les còpies castellà. Agafant aquell 25% coma punt de partida es pot mirar d’ampliar-lo a la pràctica tant com es pugui (públic crida públic).
  3. Cal una campanya mixta duta a terme per les institucions i organitzacions del teixit social amb un àmplia implicació de la ciutadania en general (i planificada conjuntament per totes les institucions autonòmiques i regionals dels diversos territoris de llengua catalana) orientada a aconseguir que totes les pàgines web i aplicacions dedicades a la venda i distribució d’article si serveis estiguin disponibles en versió catalana. Aquesta campanya hauria d’estendre’s així mateix, als assistents de veu, als sistemes de reconeixement de veu i les principals aplicacions informàtiques en el mercat.

PPCC-i-lAlguer



 RESUM DE LES PROPOSTES

  1. Creació d’un espai comunicatiu comú dels territoris de llengua catalana que promogui la creació d’empreses que defugissin la lògica dels límits estatals i autonòmics i d’un organisme públic conjunt, àgil, dotat d’autonomia i de capacitat executiva, en què es poguessin trobar les corporacions públiques audiovisuals ara existents i es confederessin. Aquest organisme seria l’encarregat de de dissenyar una projecte estratègic de creació d’un espai comunicatiu comú per als territoris de parla catalana i de coordinar-ne els seus progressius desenvolupament i consolidació en base a les estructures ara ja existents, que es podrien reestructurar sense que això hagués d’implicar, en cap cas, la seua inflació. Les dotacions pressupostàries per fer possible el projecte seria fornides per les institucions públiques (autonòmiques i locals), que el cas de la Catalunya Nord i l’Alguer, si legalment no fos possible que anessin més enllà, podrien centrar-se en les infraestructures de què calgués proveir els propis territoris. Caldria comptar, a més, amb la amb la complicitat i la intervenció de la universitat, a la qual també li pertocaria jugar un paper de primer ordre en la delimitació de l’estàndard lingüístic i d’un manual general d’estil.
El projecte estratègic hauria de contemplar almenys:
  • un pla conjunt d’ajudes i de finançament en condicions avantatjoses adreçats a la formació d’empreses privades de l’àmbit audiovisual
  • La creació d’un organisme central de compres de produccions alienes,
  • la creació d’un centre públic dedicat a la subtitulació,
  • la creació d’una escola catalana de doblatge pública,
  • la creació d’un servei centralització de correcció lingüística, i
  • la creació un o de diversos centres superiors d’estudis d’art dramàtic (o l’ampliació dels ja existents) en què la qualitat lingüística dels professionals formats hauria de tenir-hi un paper essencial.
          Així mateix, caldria:
  • influir en el marc teòric generals dels plans d’estudis de les facultats de periodisme i de comunicació de les universitats de l’àmbit lingüístic catalanovalencià tot desplaçant-lo cal l’autocentrament en la comunitat dels territoris de parla catalana,
  • incrementar la dotació pressupostària d’aquestes facultats d’ensenyament superior estratègiques i facilitar-hi l’accés,
  • promoure els intercanvis tant teòrics com personals entre aquestes facultats, i
  • promoure la introducció en elles de matèries lingüístiques que garantissin al formació de professionals solvents també en aquesta dimensió essencial de la seua futura feina.
  • És necessari l’establiment d’un estàndard general universalment acceptat, només possible a partir de la convergència de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Interuniversitari de Filologia, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Xarxa d’Universitats Lluís Vives, i que comportarà, a la pràctica, i atès l’estat actual de les coses, a la priorització de la seua variant oriental com a forma estàndard de projecció exterior i d’incorporació de productes externs al mercat intern, i possiblement a acostumar-nos a fer referència a la llengua catalana amb l’apel·latiu nou, però històricament fonamentat, de llengua catalanovalenciana.
  1. Cal promoure entre aquest professionals el desenvolupament d’una marc de referència amb el centre en el triangle Barcelona-València-Palma, a partir del qual obrir-se al món lliures d’inèrcies que els duguin a prioritzar uns altres marcs mentals i informatius de manera injustificada.
  2. Cal aprofitar les possibilitat que obre l’existència, en el si dels territoris de llengua catalana, d’un de dotat de potestat estatal: el principat d’Andorra, que podria contribuir a dotar l’organisme conjunt a què fem referència d’una cobertura jurídica que ajudés a resguardar-lo. Els altres grans aliats foren l’autonomia universitària i la possibilitat ─preferent─ de delegar l’activitat efectiva en mans d’empreses de titularitat privada.
  3. Caldria que es reformulés la manera d’entendre la reciprocitat entre les televisions autonòmiques del Principat, del País Valencià, de les Illes Balears, repensant-se en forma d’emissió conjunta de gran part dels programes, inclosos els informatius (sense perjudici, però, de l’existència de possibles programes informatius de caràcter regional, emesos sempre alhora i, per tant, no disponibles per tota l’audiència en un mateix moment), i d’harmonització de les respectives graelles d’emissió. A més a més es podria promoure la creació de segons i tercers canals públics que emetessin, en l’espai radioelèctric cedit per l’estat (múltiplexs), i igualment de manera conjunta i harmonitzada, productes adquirits o produïts en col·laboració.
  4. Si l’acabat de dir fos vist com a massa difícil, cabria la possibilitat de mantenir l’actual independència dels diversos canals ara ja existents, i dels seus respectius àmbits d’emissió, tot prioritzant la programació adreçada a infants i joves i creant, paral·lelament, un nou canal  conjunt centrat en la ficció i els reportatges que es produiria de manera conjunta i s’emetria alhora en els diferents territoris del domini lingüístic aprofitant les possibilitats que ofereixen els múltiplexs de què actualment es disposa i recorrent (en el cas de la Catalunya Nord i de l’Alguer a les possibilitats que ofereix la legislació europea de col·laboració interregional).
  5. És urgent al creació d’un canal de televisió convencional infantil i d’un altre d’adreçat als adolescents adreçat a l’audiència d’aquestes franges de tot el domini lingüístic. És més, cas que no fos possible la posada en marxa simultània d’un canal de ficció i reportatges conjunt i de sengles canals més: un per a la franja d’infants i preadolescents i l’altre per a la d’adolescents i adults joves, caldria prioritzar aquest dos darrers..
  6. Les freqüències corresponents a múltiplexs autonòmics actualment cedides a televisions privades s’haurien de recuperar i, així mateix, caldria alliberar aquelles cedides a canals públics d’audiència testimonial, com és el cas de l’actual Canal 33, d’Esports 3. Per suposat restaria disponible, cas de prosperar la primera proposta, la freqüència destinades a la recepció d’IB3 a la comunitat autònoma de Catalunya, de la qual, si calgués, també es podria disposar cas d’optar-se per la segona possibilitat.
  7. El canal de notícies 324 hauria d’esdevenir un canal de notícies general per atots els territoris de llengua catalana.
  8. Totes les cadenes es rebrien a Andorra, l’Alguer i a la Catalunya nord, cosa que suposaria que un part de l’audiència potencial desconeixeria la llengua castellana i obligaria al doblatge o la subtitulació d’aquells que intervinguessin en aquesta llengua en qualsevol dels programes emesos (com ja es fa amb els que intervenen en qualsevol altra llengua diferent de la catalana).
  9. La col·laboració no hauria de limitar-se a la televisió convencional, sinó que caldria que s’estengués també a la ràdio (a la qual es traslladaria el mateix esquema seguit pel que fa a la televisió), si bé, en aquest cas, cabria la possibilitat que la fórmula es fes extensiva a la radiodifusió provada, reinvertint-se els estalvis en la millora dels programes i, si fos possible, en l’obertura de noves emissores.
  10. És molt important que tots els canals de televisió en llengua catalana estiguin disponibles en els paquets de televisió de pagament que ofereixen les empreses de telecomunicacions.
  11. Cal engegar campanyes de promoció a gran escala de les pàgines web tv i Filmincat. Alhora és necessari i urgent, tenint en compte els hàbits dels nostres infants i joves i la seua dieta de consum de productes culturals, aconseguir que plataformes com HBO, Netflix i similars, emetessin tantes produccions en llengua catalana, o doblades la català, com fóra possible (i en el cas que una producció estigués disponible en més d’una llengua, que aquella a la qual accedís l’espectador per defecte fos la catalana). La via per avançar en aquest sentit podria trobar-se en un compromís per part de les institucions (i també d’entitats de la societat civil) d’endegar una campanya de captació de subscripcions per a les plataformes receptives a oferir continguts en català, subscripcions que, d’altra banda, podria valorar-se la possibilitat de subvencionar per als particulars i d’adquirir per als hospitals, centres d’ensenyament, centres de menors i, en definitiva, tots els altres centres públics en què disposar d’aquest servei pogués tenir sentit.
  12. Cal una campanya mixta duta a terme per les institucions i organitzacions del teixit social amb un àmplia implicació de la ciutadania en general (i planificada conjuntament per totes les institucions autonòmiques i regionals dels diversos territoris de llengua catalana) orientada a aconseguir que totes les pàgines web i aplicacions dedicades a la venda i distribució d’article si serveis estiguin disponibles en versió catalana. Aquesta campanya hauria d’estendre’s així mateix, als assistents de veu, als sistemes de reconeixement de veu i les principals aplicacions informàtiques en el mercat.
  13. Caldria també valorar la possibilitat de crear una plataforma de titularitat pública de canals temàtics i generalistes fets en català o doblats o subtitulats en aquesta llengua que podrien oferir totes les empreses proveïdores d’aquesta mena de servei i fer-ho a preu subvencionat. Aquesta plataforma seleccionaria els canals a oferir tenint en compte, a l’ensems, criteris de popularitat i de qualitat (caldria que fos una oferta de canals que, davant de la dificultat d’accedir, per raons de preu, als grans canals d’entreniment destaqués per oferir continguts amb valor afegit cultural, divulgatiu i formatiu, i que, alhora, incorporés canals d’entreteniment amb productes no pensats únicament per a acumular audiència).
  14. Caldria crear un portal conjunt per a l’emissió en línia i en streaming de totes les televisions de l’àmbit lingüístic.
  15. Almenys pel que fa als programes i produccions fetes pensant en un públic infantil o adolescent, caldria establir estratègies de difusió a les xarxes socials pensades per a aquests targets, ja fos mitjançant anuncis promoguts o pel sistema de propostes a partir de mots clau.
  16. Es podria contractar especialistes en xarxes socials que ajudessin de manera gratuïta i anònima a promocionar els productes audiovisuals casolans fets en llengua catalana i que haguessin superat un filtre de qualitat.
  17. Podria crear-se un servei en línia d’assessorament (mentoria) a l’edició de vídeos en català (inclosos els musicals) que, a partir de permetre penjar vídeos per part de particulars registrats.
  18. Caldria que es generalitzessin, entre les institucions locals, autonòmiques o regionals, els concursos de vídeos casolans el guanyadors dels quals fossin decidits pel nombre d’agradaments rebuts a la xarxa.

Iniciatives proposades per Arnau Rius i Llorenç  l’article Tres propostes audiovisuals per garantir el futur del català entre els joves”, publicat per Nació Digital el 20 de maig de 2019, i que fem nostres:
  •  Fóra necessari «un nou equip amb prioritat pressupostària al qual se li encomani la missió de generar continguts independents no emesos a la TDT i que a més, no hagin de tenir obligatòriament aplicat un branding associat a la CCMA [ni a cap altre ens públic]»
»[…] es disposaria un equip dissenyat per caçar tendències mitjançant recerca, panells, big data, etc. Connectat amb aquest equip, hi hauria un segon grup de treballadors que seria responsable de generar continguts pseudocasolans en català que ja estan triomfant en anglès o en castellà. I evidentment seria també responsable de generar continguts amb voluntat d’avançar-se al boom del moment. Aquest segon equip hauria de tenir guionistes, dissenyadors gràfics i editors de vídeo que mentoritzessin a youtubers i bandes de música.»
  • Creació d’una plataforma pública, privada o mixta de micropagaments on els autors de productes audiovisuals en català casolans o pseudocasolans poguessin registrar-se, vincular-hi les seues realitzacions i acreditar quin ha estat el seu èxit mitjançant el nombre total de visualitzacions. Aquells que utilitzessin aquesta plataforma rebrien, a partir d’un nombre determinat de visites, i sempre proporcionalment al total d’aquestes, una petita quantitat de diners.
  • Creació d’una plataforma amb propostes de creació de contingut i pagament un cop realitzades (patronatge sota demanda): aquesta proposta també pot beure de capital públic o privat i estaria pensada especialment per a produccions casolanes o pseudocasoles com ara unboxings, però també o retransmissions de partides de videojocs, com que no s’adequen a un producte televisiu ni són monetitzables via Google inc. o Facebook inc., no es fan. En aquest cas la iniciativa consistiria en «una plataforma de proposta i micropagaments on un equip de persones s’encarreguen de pensar quins continguts no s’estan generant en català a Youtube i Instagram.

  1. Caldria pensar també a organitzar un equip de persones que es dediqués a dotar de subtítols els reportatges, documentaris i produccions de ficció disponibles en obert en plataformes com Youtube. La seua tasca s’assemblaria a la que ja ara fan dels viquipedistes catalans, si bé, en aquest cas, podria ser remunerada, de manera que dedicar-s’hi fos atractiu per un públic ampli. Per dur a terme aquesta tasca d’un manera satisfactòria caldria que un grup de control revisés la qualitat de la traducció i la correcció lingüística en català dels subtítols confeccionats i se n’encarregués, tot seguit de pujar, els vídeos a través de diversos canals oberts a tal efecte.
  2. Resulta del tot inacceptable que els films doblats al català i exhibits en els cinemes del país sigui encara tan baix i que, a més, se’ls reservin els horaris i les sales menys atractius per al públic. La Generalitat de Catalunya potser no podrà fer respectar la llei del cinema que havien aprovat, però té l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè tant el percentatge de films doblats com el de de còpies distribuïdes no siguin inferiors al 25% del total. Cal que s’agafi a questa possibilitat tolerada (a la qual també es podrien acollir les autoritats valencianes i balears) i la faci complir sense excuses, tot vetllant perquè els condicions d’exhibició de els còpies en castellà no siguin, en cap cas, pitjors de les reservades a les còpies castellà. Agafant aquell 25% coma punt de partida es pot mirar d’ampliar-lo a la pràctica tant com es pugui (públic crida públic).
  3. Cal una campanya mixta duta a terme per les institucions i organitzacions del teixit social amb un àmplia implicació de la ciutadania en general (i planificada conjuntament per totes les institucions autonòmiques i regionals dels diversos territoris de llengua catalana) orientada a aconseguir que totes les pàgines web i aplicacions dedicades a la venda i distribució d’article si serveis estiguin disponibles en versió catalana. Aquesta campanya hauria d’estendre’s així mateix, als assistents de veu, als sistemes de reconeixement de veu i les principals aplicacions informàtiques en el mercat.

0 (1).jpg